PATAGÒNIA SEPTENTRIONAL

Dissabte, 27 d’octubre de 2007. Hem preparat tot per sortir amb l’aeorotaxi que havíem contractat per volar fins Chaitén i començar l’aventura per la Patagònia Septentrional.
El vol, perquè no dir-ho, no és tan confortable com amb els avions “comercials”, sembla de joguina, qualsevol ràfega de vent feia que penséssim estar en una muntanya russa.
L’aterratge mereix punt i apart, en uns deu metres ha girat aproximadament 150º per tocar pista en pocs instants!
Un cop a terra i amb la impressió de que una nova companya s’ha afegit al nostre viatge, la pluja, hem arribat al nostre hotel.
Després d’escoltar les diferents possibilitats que teníem per fer en els dos dies següents ens hem dedicat a gaudir de l’acollidor hotel i reposar-nos dels tres dies de fred passats.

Diumenge, 28 d’octubre de 2007. Com no, ens hem llevat amb pluja, però ja no és cap impediment. Ens ha passat a buscar el guia que hem contractat perquè ens porti pel Parc Pumalín.
Aquest parc és propietat privada, el més gran de Xile i un dels més grans del Món. A la dècada dels 90, el Sr. Douglas TOMPKINS, fundador de l’empresa The North Face, va comprar-lo per tal de protegir i conservar tota la rica biodiversitat que existeix en aquesta zona, amb arbres de més de 3.000 anys, glaciars, volcans, rius, salts d’aigua, llacs, etc, en total més de 320.000 Ha. Per part dels partits de dreta va haver-hi una forta campanya en contra de l’empresari nord americà ja que veien castrades totes les seves empreses i “bones intencions” que havien pensat per la zona; mineria, tala d’arbres, hidroelèctriques i altres tipus d’explotació “totalment sostenibles”! Per nosaltres un heroi que està fent un gran favor al país, tot i que molta gent no ho vulgui veure.
Ja endinsats en el parc hem iniciat la nostra primera caminada per una senda que mostra “Alerces” (arbres mil·lenaris).
Després hem anat a veure una cascada, que estava molt propera del camí principal, coneguda amb el nom de la Cascada Tronadora.
Per rematar hem fet el recorregut de Las Cascadas Escondidas, recorregut ple de desnivells, on pots gaudir de la frondosa vegetació i diferents salts d’aigua. La barreja d’aquests elements amb la pluja fa únic el lloc. Com més pujàvem més plovia i el que en principi era un recorregut sense molta dificultat ha acabat sent un petit rierol d’aigua amb arrels que relliscaven moltíssim i força complicat pel perill a les caigudes.
Hem arribat a baix xops! Sort que portàvem bon material...
Un cop a la furgoneta ha parat de ploure, aquest podria ser el resum dels últims dies, sempre que estem a aixopluc para la pluja, en el moment de sortir comença de nou!
Retornant a Chaitén hem parat a una platja molt pintoresca, Santa Barbara. Molt dolça, i encara més amb les ovelles i les gallines pastant l’herba al costat de l’oceà!
El guia és un mix nord americà canadenc, és molt curiós i té molta vida, coneix moltíssim la terra i també és músic. Ens ha captivat amb un instrument transandí, com una guitarra encongida i amb el doble de cordes...