PEL DESERT D'ATACAMA II

Dilluns 8 d'octubre de 2007, hem gaudit del matí de descans, que s'agraeix molt.
Deprés hem anat al poble turístic de Caldera. És un típic poble colonial amb una esglèsia maca i el demés és com qualsevol poblet dels que estem veien, pobre, molt pobre. Tot i que s'estan deixant una mica més de "pesos" per tal d'atraure al turisme.

Hem anat a dinar a un lloc típic d'aquí on tenen una carta de 34 empanades diferents. Que bones! Hi havia algunes amb marisc que et feien llepar els dits...

A la tarda hem passejat pel passeig de Bahía Inglesa, on hi ha algunes paradetes de Hippies que treballen diferents materials, tots ells fan coses fantàstiques. Per cert, la Moni com no, ha atret una gosseta molt bonica, que des del moment que vam arribar gairebé no s'ha separat de nosaltres. La pobreta estava necessitada de carinyets i de menjar.

A la nit, l'Hector i en Marco (guia i conductor) han preparat una barbacoa. La carn estava boníssima...Rialles, bon rotllo i jocs de cartes han acompanyat la vesprada-nit.

Dimarts 9 d’octubre de 2007, la jornada ha començat força aviat, a les 7.30 hores.
Hem partit a les 8.30 en direcció Antofagasta. Un cop endinsats en el desert més àrid del Món i amb un paisatge força avorrit hem fet parada en un restaurant enmig del res. La calor comença a ser força insuportable, almenys durant el dia.
Després de dinar, (solament ha costat 1.50€/pax!), a pocs quilòmetres del restaurant ens hem aturat a un cementiri. En aquest lloc abans hi havia una mina que havia provocat la mort per contaminació a molts nadons i nens. Molt impactant veure les tombes envoltades del que simulaven bressols de nadons!
Continuant amb el nostre camí hem tornat a desviar-nos. Aquest cop per veure una mà que surt de la terra en mig del desert. El simbolisme és que la Pachamama (Mare Terra) demana l’ajuda dels pobles. Ens han explicat que també n’hi ha a Madrid, Venècia i Montevideo (Uruguai).
Havent arribat a Antofagasta hem anat a La Portada. És una formació de roca sedimentària metamòrfica, erosionada que com el seu nom diu té forma de Porta.
Ens allotgem a l’Hotel Brasil, un lloc correcte on podem dormir sols. Per sopar hem anat a un restaurant brasiler on hem sopat molt i molt abundant i bo. El propietari ha estat molt simpàtic i bromista.
D’Antofagasta solament podem dir que és la segona ciutat més important de Xile. Que és rica pel seu port i per ser una ciutat on hi ha molta droga i s’utilitza per exportar-la a Europa. És un lloc bastant obscur i que no transmet bona energia, tot i que ara li estan “rentant la cara” és una ciutat plena de fabeles i on es respira molta pobresa.