Dimecres, 24 d’octubre de 2007. Avui hem entès perquè diuen que aquí el temps és tan canviant. Ens ha aixecat del llit
u
n Sol brutal, però mentre estàvem esmorzant els núvols foscos s’apropaven. Quan finalment ens hem decidit a sortir ha començat a ploure...
Però ni la pluja espatlla aquests paisatges de postal. Llàstima que ni les fotografies pugin transmetre tot allò que els nostres ulls veuen.
Aquí les hores es viuen d’una altra manera, no hi ha tan d’estrès! Solament portem un dia i escaig i sembla que fa moltíssim que vam agafa
r el ferri. 
Hem agafat un bus per anar fins a Achao que es troba en una illa més petita, i s’ha d’agafar un ferri. Un cop al lloc ens hem “refugiat” en un bar esperant a que la pluja ens donés un descans. Aquí com en la resta de poblacions de l’illa la gent és molt simpàtica. Quan el temps ens ho ha permès hem sortit a recórrer els carrers. Des del mar, amb un dia molt destapat, es pot veure diferents illetes que estan al davant d’aquesta localitat. Avui solament veiem les més properes.
Caminant
caminant hem 
arribat fins a l’església, la més antiga construïda en fusta (des de la porta fins a les figures religioses) de tot Chiloé. Quin treball! Les fustes no estan clavades amb claus de ferro sinó amb tarugos de fusta, increïble!
La senyora que ens ha atès a l’església ens ha explicat tradicions ja perdudes en l’illa com la minga, que era un intercanvi d’ajudes entre la gent del poble, per segar, per fer confitures, per tot, canviaven animals per hortalisses... També hi havia tradicions molt peculiars com canviar la casa de lloc! Agafaven una casa sobre d’uns troncs, arrossegada per bous i la traslladaven d’un lloc a un altre! Després sembla ser que es feia una festa amb carn beguda... Però tot s’ha perdut!
u
n Sol brutal, però mentre estàvem esmorzant els núvols foscos s’apropaven. Quan finalment ens hem decidit a sortir ha començat a ploure...Però ni la pluja espatlla aquests paisatges de postal. Llàstima que ni les fotografies pugin transmetre tot allò que els nostres ulls veuen.
Aquí les hores es viuen d’una altra manera, no hi ha tan d’estrès! Solament portem un dia i escaig i sembla que fa moltíssim que vam agafa
r el ferri. 
Hem agafat un bus per anar fins a Achao que es troba en una illa més petita, i s’ha d’agafar un ferri. Un cop al lloc ens hem “refugiat” en un bar esperant a que la pluja ens donés un descans. Aquí com en la resta de poblacions de l’illa la gent és molt simpàtica. Quan el temps ens ho ha permès hem sortit a recórrer els carrers. Des del mar, amb un dia molt destapat, es pot veure diferents illetes que estan al davant d’aquesta localitat. Avui solament veiem les més properes.
Caminant
caminant hem 
arribat fins a l’església, la més antiga construïda en fusta (des de la porta fins a les figures religioses) de tot Chiloé. Quin treball! Les fustes no estan clavades amb claus de ferro sinó amb tarugos de fusta, increïble!La senyora que ens ha atès a l’església ens ha explicat tradicions ja perdudes en l’illa com la minga, que era un intercanvi d’ajudes entre la gent del poble, per segar, per fer confitures, per tot, canviaven animals per hortalisses... També hi havia tradicions molt peculiars com canviar la casa de lloc! Agafaven una casa sobre d’uns troncs, arrossegada per bous i la traslladaven d’un lloc a un altre! Després sembla ser que es feia una festa amb carn beguda... Però tot s’ha perdut!
Desprès de la visita hem tornat a Castro per fer les maletes i marxar a Cucao. Allí visitarem el parc Nacional de Chiloé.
Dues hores de camí per recórrer 52 quilòmetres, aquí el bus pot parar on tu li demanis per! Ara si que tenim la sensació d’estar perduts al cul del Món! Ens hem allotjat en una caseta molt petita on serà la base per als propers dies.
Dues hores de camí per recórrer 52 quilòmetres, aquí el bus pot parar on tu li demanis per! Ara si que tenim la sensació d’estar perduts al cul del Món! Ens hem allotjat en una caseta molt petita on serà la base per als propers dies.
1 comentari:
Hola familia,que tal esteu??? doncs de puta mare no? tot el dia de turista,quina barra jajajaj.
Vosaltres que sou gent de mon ,a veure si troveu una cantant que es diu ANITA TIJOUX i a veure que tal esta el seu darrè treball,petonets per tots dos i a pasar-lo bè.A10.
Publica un comentari a l'entrada