REGIÓN DE LOS LAGOS III

Diumenge, 21 d’octubre de 2007. Al matí hem marxat de la població de Pucón, que sembla més europea que xilena. Quina pena, no hem pogut veure el volcà (el més actiu de Xile) perquè ha estat molt tapat durant el dia i mig que hem passat aquí. Tampoc hem pogut practicar cap esport a la natura dintre de la gran varietat que s’ofereix, rafting, hidrospeed, hípica...
De camí a Valdivia enmig de la Décima Región de los Lagos, hem passat per carreteres i camins secundaris per poder gaudir de paisatges i vistes molt bucòliques. Cadascun dels llacs sembla un mar! També hem parat en un punt on es podia observar l’empremta que va deixar la lava del volcà l’any 1964 –penúltima gran erupció del volcà Villarica, última 1971-destrossant pobles sencers i vessant tota la seva lava en un dels llacs. Fins i tot, hem vist pedres que havien estat expulsades pel cràter. És impressionant si tenim en compte que el volcà està força “llunyà”!.
Després ens hem aturat a Panguipulli, que significa terra de pumes. Abans de l’arribada dels espanyols en aquestes terres hi havia molt d’aquests felins, però els colonitzadors els van exterminar. La població encara habitada per la comunitat Mapuche també està situada al costat d’un llac. La història explica que en aquestes terres va haver una batalla entre Mapuches i espanyols que va durar dues setmanes. Sembla molt de temps si tenim en compte els recursos de cadascun d’ells; els indígenes solament tenien pedres i fletxes, en canvi els colonitzadors anaven amb cavalls i duien armes de foc..
Hi ha una estàtua al costat del llac que representa quan els espanyols van guanyar aquesta batalla i van obligar als Indígenes a reconvertir-se al catolicisme. Es pot observar dos Mapuches amb les espatlles encongides (es qüestionen perquè han de creure), un capellà ensenyant la doctrina i un colonitzador revisant el procés.
Cap al migdia hem arribat a Valdivia. Ciutat que va ser molt important pel seu port fins l’obertura del canal de Panamà, a l’igual que les altres dues ciutats portuàries de Valparaíso i Antofagasta. La història diu que cada cop que el militar Pedro de Valdivia començava a construir la ciutat els Mapuches la cremaven. Després de destruir-la dotze vegades, el militar va decidir matar-los a tots.
Quan Xile es va proclamar independent, Espanya encara va conservar durant uns anys més la ciutat de Valdivia, on havia construït uns castells per poder controlar l’accés a la ciutat i el desembocament del riu i control de l’aigua dolça. Però donat que Xile volia controlar aquesta ciutat i així un dels principals ports la llegenda diu que el govern va pagar a un pirata anglès per lluitar contra els espanyols a canvi de una petita part de terra.
Hem passejat pel mercat de peix que està al costat del riu i hem vist uns "inquilins" molt graciosos al costat, lleons marins que s’alimenten de les sobres de peix que genera el mercat. Són una atracció del poble. És dels pocs llocs on pots veure cóm conviuen en armonia amb els homes.