Sortint de la gran ciutat i a mesura que avançàvem cap al sud, el verd va dominant el paisatge. Quina alegria per als postres ulls! Després de tants de dies al desert arribes a trobar-lo a faltar.
Des de Santiago ens hem dirigit fins Pomaire, que amb llengua Quechua significa poble d’indians. Aquesta petita població manté i sustenta la seva economia amb la tradició artesana tant tèxtil com amb ceràmica.
Després d’una visita a la població
hem sortit direcció Pic
hilemu. Vila costanera d’origen 
pesquer i actualment molt turística, seu de grans campionats de surf.Un cop arribats ens hem allotjat a l’hostal La Bahia, situat molt a prop del mar. Es respira tranquil·litat en aquesta època de l’any.
Els núvols e
ns han privat de ga
udir d’una posta de Sol a punta de Lobos. Es coneix amb aquest nom (per nosaltres lleons marins) ja que abans hi havia una gran quantitat d’aquesta espècie però l’arribada de l’home, com no, va fer fora aquests animals.Divendres, 19 d’octubre de 2007. Ens ha tocat una dura jornada de bus.
Hem parat a Santa Cruz per visitar el museu de Colchagua. És el museu privat més gran del país. Propietat de Carlos Cardoen, qui va guanyar els seus diners “honradament” amb la venta d’armament. En l’última guerra d’Irak va vendre armament a tots dos costats cosa que va disgustar els americans.
El museu és una col·lecció impressionant de molts diferents objectes. Inicia l’exposició amb fòssils prehistòrics i la finalitza amb màquines de vapor i tractors diversos passant per utensilis i joies mapuches, objectes pertinents a l’església, armament militar dels colonitzadors, armament i vestimentes dels nazis i de les SS alemanyes, carruatges arrossegats per animals i una al·lucinant col·lecció de vehicles tan diferents com un dels primers Ford fins un F-1.
Després de la visita al museu hem continuat amb el camí per tal d’arribar a Pucón.
El paisatge cada cop és més similar al de la zona Pre Pirinenca.
Un cop arribats al lloc i amb la se
nsació d’estar al mig de Suïssa he
m arribat al nostre hostel on passarem les properes dues nits.
La història i l’aspecte d’aquesta població ve marcat per l’arribada de vint famílies suïs alemanyes l’any 1850 que van fer pujar l’economia de la població. Actualment aquest poble ofereix una gran varietat d’activitats a la natura.
Hem parat a Santa Cruz per visitar el museu de Colchagua. És el museu privat més gran del país. Propietat de Carlos Cardoen, qui va guanyar els seus diners “honradament” amb la venta d’armament. En l’última guerra d’Irak va vendre armament a tots dos costats cosa que va disgustar els americans.
El museu és una col·lecció impressionant de molts diferents objectes. Inicia l’exposició amb fòssils prehistòrics i la finalitza amb màquines de vapor i tractors diversos passant per utensilis i joies mapuches, objectes pertinents a l’església, armament militar dels colonitzadors, armament i vestimentes dels nazis i de les SS alemanyes, carruatges arrossegats per animals i una al·lucinant col·lecció de vehicles tan diferents com un dels primers Ford fins un F-1.
Després de la visita al museu hem continuat amb el camí per tal d’arribar a Pucón.
El paisatge cada cop és més similar al de la zona Pre Pirinenca.
Un cop arribats al lloc i amb la se
nsació d’estar al mig de Suïssa he
m arribat al nostre hostel on passarem les properes dues nits.La història i l’aspecte d’aquesta població ve marcat per l’arribada de vint famílies suïs alemanyes l’any 1850 que van fer pujar l’economia de la població. Actualment aquest poble ofereix una gran varietat d’activitats a la natura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada