CHILOÉ III

Dijous, 25 d’octubre de 2007. Ens hem despertat cap a les 9 a.m. per la llum que entrava a la cabanya i hem vist el Sol. L’alegria ha durat poc perquè ràpidament s’ha encapotat tot i ha tornat la pluja i el vent. Però no ha estat cap impediment perquè visitéssim el parc, ben abrigats i amb impermeables. Tranquil·litza veure que hi ha més gent “tronada” i no som els únics que estem al parc amb aquest mal temps.
Hem començat amb una ruta que porta a les dunes de Cucao. És preciós! Quins arbres, quines plantes, quines flors, quins ocells, en resum quin paisatge!
Des del mirador ens preguntàvem perquè s’anomena oceà Pacífic? A centenars de metres de distància pots escoltar les ones com colpegen la platja, i tan pacífic!
Després hem continuat per la ruta del Tepual, que s’anomena així perquè l’arbre predominant és el Tepu, és al·lucinant, tens la sensació d’estar enmig d’un bosc encantat; els arbres recargolats, la vegetació és molt frondosa, hi ha molta molsa i molta humitat i els arbres són molt alts, creant bòvedes entre els passadissos.
I finalment hem anat a veure el llac Huelde, trobant paratges molt romàntics i bucòlics on ens quedàvem durant uns minuts observant sense dir paraula, gaudint de la màgia que el lloc desprenia.
Arribant al llac, hem passat entremig de cavalls pastant lliurement, quina grata sensació! La veritat és que les ovelles, les vaques, les gallines, els gossos... tos pasten per arreu i omplen els meravellosos paisatges.
El llac tenia molt d’onatge perquè aquí el vent bufa molt fort. Hem gaudit una estona de la zona i hem tornat a l’inici del parc.
A l’entrada del parc hi ha un museu amb algunes dades dels habitants i de l’ecosistema de la zona i hem trobat el relat d’un personatge mundialment conegut que va passar per aquí, concretament de Charles DARWIN: “...A cierta distancia se creeria ver de nuevo la Tierra de Fuego; pero vistos de más cerca, los bosques son incomparablemente más bellos. Un gran número de árboles, siempre verde y de plantas de carácter tropical... Las selvas son tan impenetrables, que la tierra no se cultiva en parte alguna, salvo junto a la costa y en los islotes vecinos. Creo que hay pocos lugares en el mundo donde llueva más”. Nosaltres de moment no podem comparar-ho amb la Tierra del Fuego, però en quant a l’illa compartim totes les seves descripcions.
Tot i el mal temps hem estat caminant unes cinc hores, gaudint del parc i de la calma que aquí es respira.

Divendres, 26 d’octubre de 2007. El mal temps ens ha “fet fora” del parc. Finalment hem canviat de plans i hem decidit escurçar l’estada a l’illa.
Hem anat a retornar les claus de la cabanya i mentre esperàvem el bus per retornar a Castro hem estat parlant amb la gent de la casa. Aquí, la nostra experiència, és què la gent és més reservada, però molt amable a la vegada.
Hem arribat a Castro al migdia just a temps per poder dinar i agafar un altre bus que ens portés fins a Puerto Montt.
A les 19.30 hores hem arribat a Puerto Montt. Durant el camí hem estat estudiant la possibilitat de baixar fins Chaitén amb aerotaxi ja que amb vaixell es demora 10-12 hores segons l’estat de l’oceà.
Passarem la nit en la casa d’una senyora que ens ha ofert una habitació quan hem arribat a l’estació de bus.