VALPARAÍSO

Dimarts 16 d'octubre de 2007, hem agafat un bus per anar a Valparaíso. Té fama de ser la ciutat més pintoresca de tot Sud Amèrica. Primer de tot, hem comprovat que el transport públic és molt diferent a l'europeu. Els busos són molt més confortables, el preu molt més baix i fins i tot incorporen un assistent de viatge! En un hora hem arribat a Valparaíso.
La primera impressió en baixar del bus ha estat d'una ciutat en decadència. Havia estat una població portuària molt important, fins que van obrir el canal de Panamà. S'observa molts edificis d'estil gregorià, ara tots descuidats i bruts.

S'estructura en una zona plana al nivell del mar i la zona dels "cerros" (muntanyes). La zona alta de la ciutat és molt més bonica. Ens allotjem a l'hostal Luna Sonrisa, al cerro Alegre, és una casa antiga restaurada amb bon gust i al segon pis hi ha una boardilla molt dolça, combinació de fusta, sostres alts i molt acollidora. En veure-la no ens hem pogut resistir!

El barri és molt bohemi, té màgia, cases de colors, carrers empinats i locals amb gust retro. Hem dinat al café Vinilo (bar+restaurant+taller tèxtil+botiga de roba), en entrar et transportes als 60, amb tot el que això comporta.

A la tarda hem anat a passejar pels cerros buscant la casa de Pablo Neruda, La Sebastiana. Després de caminar més de trenta minuts vam arribar, trobant-nos la porta tancada!
Aquesta ciutat és com San Francisco, o més. Els carrers són veritables rampes! Fins hi tot hi ha tres funiculars que t'estalvien la primera rampa dels cerros. També és molt curiós veure com el cablejat elèctric està molt baix d'alçada, que quasi o el pots tocar, i és normal que en un pal de llum n'hi hagi més de cinquanta plegats. Fins i tot, hi ha vegades que els fils penjen i els has d'esquivar! per si les mosques!

Dimecres 17 d'octubre de 2007, quin dia més tranquil! Amb la calma, gaudint del nostre apartamentet hem esmorzat amb unes boníssimes confitures casolanes i, un cop llestos, hem passejat pels cerros de Valparaíso, que tenen molt d'encant. Sempre amb un ull a la carretera ja que els conductors aquí són amants dels rallies!
Avui, mentre preníem un cafetó al Vinilo, hem conegut dues catalanes que estan recorrent el país! sempre és maco trobar a gent de casa.

A mitja tarda hem sortit cap a Santiago que demà comença la nova etapa pel sud!