SULAWESI -TANA TORAJA-

Divendres, 07 a dilluns 10 de març de 2008. Hem iniciat el nostre tour per conèixer la zona i l’antiga cultura de Tana Toraja a l’illa de Sulawesi.
A Tana Toraja la gent antigament era animista, i creia que les seves ànimes es transportaven a l’altre món continuant la vida que deixaven, amb la mateixa gent i béns materials. Tot i que, ara la gran majoria són cristians, encara continuen amb la gran major part de les seves costums i tradicions.
Per ells tot té significat al voltant de la mort. Quan mor una persona de la família, estalvien diners fins que poden fer una gran festa en honor al difunt, fins i tot, han passat tants anys que aprofiten i en fan per més familiars que han anat morint.
El mort fins que fan la cerimònia en el seu honor el mantenen a la casa amb formol i dormen amb ell, li porten menjar, etc. Creuen que està malalt i fins que no facin aquesta celebració no estarà preparat per anar a l’altre món.
La festa consisteix en una gran reunió composada de familiars, amics i gent del poble que es reuneixen durant uns dies, quant més dies més poder adquisitiu, i es sacrifiquen una gran quantitat d’animals. Això sí, l’animal més important per ells és el búfal, així que quants més búfals matin més gran serà el festí. En un mateix dia es poden arribar a matar més de 100 búfals i centenars i centenars de porcs, vaques, gallines, entre d’altres. El motiu perquè hagin de matar els búfals és el sacrifici que han de fer perquè el mort pugui passar a millor vida. Abans els sacrificis es feien amb nens però quan els holandesos varen colonitzar Indonèsia per llei els varen prohibir, d’això fa uns 150 anys.
A les entrades de les cases col·loquen les banyes dels búfals, per demostrar el seu status social. Per tant, aquí també la gent s’hipoteca per sempre amb aquesta creença, s’obliguen a estalviar durant tota la vida per pagar allò que han d’oferir a la festa dels seus familiars i així faran els altres quan mori ell.
Moltes de les cases dels pobles continuen tenint la seva forma originària, de vaixell. Són fetes de fusta, pintades dels 4 colors bàsics per ells (negre, vermell, blanc i groc), els sostres tenen forma de vaixell ja que antigament quan varen arribar a Sulawesi ho van fer navegant, pujant pel curs del riu i sembla a ser que es van emportar els vaixells terra endins aprofitant-los per fer les cases.
Ens ha sobtat molt veure “l’arbre dels nens”. És un arbre, que ells consideraven sagrat, on enterraven fent un forat a l’escorça els nens de menys de 2 mesos. Havia de ser el tercer fill mort de la mateixa mare, amb la creient que el següent sortiria fort com un roure. D’aquesta manera, també pensaven que quan es desintegrés es convertiria en sabia i perduraria sempre viu.
Els adults eren enterrats a la roca i davant del nínxol se’ls representava en fusta en tamany petit, els anomenen tau taus. Periòdicament canviaven el mort de posició i li feien ofrenes, finalment trituraven els óssos quan ja no quedava res més d’ell.
La seva font d’economia és l’agricultura, sobretot el cultiu d’arròs i allò que recol·lecten dels arbres (papaia, plàtan, coco, etc.).
Una de les coses que ens han sobtat també és que ens han comentat que al nord de l’illa mengen gos, no se’n veuen quasi!

BALÍ - UBUD -

Dijous, 06 de març de 2008. Ha estat un dia de bojos! Teníem molta presa per marxar de Bali avui mateix, ja que demà és el dia del silenci dels hindus. Això significa que en tota l’illa no es pot sortir de casa i tots els establiments, vehicles públics i demés està fora de servei. Per ells és un dia de meditació i purificació, així que nosaltres hem decidit no perdre aquest dia i al vespre hem agafat un avió cap a l’illa de Sulawesi.
A les 22.00 hores hem arribat a la ciutat de Makasar.

MOLTES FELICITATS!

Dimecres, 19 de març de 2008. Pels pares i en Tote, felicitats per tots plegats! espereu-nos amb una copeta de cava que en res estem tots junts celebrant-ho.

JAVA VI - IJEN PLATEAU -

Dimecres, 05 de març de 2008. Un altre cop hem iniciat el dia molt d’hora. Aquest cop a les 4.00 hores del matí estàvem esmorzant. Després hem marxat cap a l’Ijen Plateau, que és un volcà d’on s’extreu sofre i on hi ha una llacuna de color blau turquesa en l’immens cràter.
Ha esta una dura experiència. Hem comprovat amb els nostres propis ulls el que és l’explotació. En aquest volcà treballen 250 homes, que després de veure l’esforç que realitzen per poder guanyar diners per menjar els descriuríem com superhomes! L’extracció del mineral, majoritàriament, és per les multinacionals farmacèutiques.
Aquesta gent ha de fer tres quilòmetres, en pujada la gran majoria, fins arribar al cràter del volcà, carregar el mineral en dues cistelles subjectes als extrems d’una barra de fusta i tornar a baixar, perquè els hi paguin un miserable tant per quilo baixat. Ens hem assabentat que s’inicien amb 50 quilos i a mesura que van agafant experiència i s’adapten a la feina van pujant el pes fins arribar a uns 85 quilos!
En resum, ha estat més impactant veure com aquella gent treballa que el llac de color blau turquesa!
Mentre baixàvem cap al bus hem tingut la sort de veure micos saltant pels arbres.
Hem conduït durant dues hores més fins arribar a Ketapang per agafar el ferri que ens ha portat fins Bali.
Hem canviat d’illa i també de religió, a Bali predomina l’hinduisme. Mentre hem viatjat amb bus fins Denpasar, unes tres hores hem pogut veure una gran quantitat de temples i alguna celebració. S’ha de dir que són més coloristes i alegres que les musulmanes.
De Denpasar hem agafat un bemo, que és una mena de taxi que pots compartir amb més gent, i hem arribat a Ubud. Ràpidament hem pogut comprovar que es tracta d’una de les ciutats o la més cultural de l’illa. Es respira encant per qualsevol carrer, amb botigues d’artesania, roba, etc, per qualsevol racó!

JAVA V - BROMO -

Dilluns, 03 de març de 2008. Aquest matí hem agafat un mini bus que ens ha portat fins Bromo. Ha estat un dia de bus, llarg i cansat. Hem passat per moltíssimes poblacions, tot i que, semblava que sempre estàvem al mateix lloc! Totes tenen una estètica molt similar i estan molt poblades! Hem passat per incomptables camps d’arròs i també hem tingut la sort de veure el volcà Merapi sense molts núvols.
Al migdia hem parat a dinar a un lloc típic d’aquí. No ens agrada el menjar indonesi, o si més no el que hem provat fins ara!
A mitja tarda hem arribat a Probolinggo, que és l’última ciutat important abans de Bromo on pujarem el volcà. Encara hem viatjat una hora més per arribar fins al nostre destí.
En arribar ens hem donat compte de l’alçada a la que estem, la temperatura és força baixa.

Dimarts, 04 de març de 2008. El dia ha començat molt d’hora, per ser exactes a les 3.40 hores estàvem de peu! A les quatre ens havien de passar a buscar amb Jeep per portar-nos fins el View Point, per veure la sortida del sol amb el volcà Bromo. El Jeep ha arribat 30 minuts tard, i a més a més, ens han fet caminar per una forta pendent sense haver menjat res, aquí no avisen! Després de veure la bonica sortida amb el dos volcans, el Bromo i el Pananjakan, que emet gasos cada 15-20 minuts i és el punt més alt de l’illa de Java, hem baixat fins als peus del Bromo per pujar-lo. Ben bé que és molt turística la visita a aquest volcà, fins i tot té escales per arribar al cim i poder contemplar el cràter, que és una gran experiència fer-ho de tan a prop. Després de tot això hem tornat a l’hotel per poder esmorzar i recollir-ho tot per marxar fins a l’Ijen Plateau.
La resta del dia ha estat de viatge. Travessant més extensions d’arròs i poblacions, cada cop més rurals. Hem conegut i viatjat amb un noi i una noia catalans, com no, i dos nois alemanys que portaven sis setmanes a Indonèsia, que per cert es defenien molt bé amb el difícil idioma d’aquí.

JAVA IV - YOGYAKARTA -

Dissabte, 01 de març de 2008. Hem dedicat el matí a recuperar-nos del cansament del dia anterior i quan ens hem decidit a sortir, per conèixer una mica més la ciutat i veure les danses i titelles que es fan al Kratón, ja tancaven. Hem oblidat per complert que aquí adapten els horaris a les pregaries dels musulmans!
Mentre anàvem a l’estació de trens, ens hem trobat amb un senyor que ens ha donat conversa tot el camí, a més a més, de donar-nos alguns consells per moure’ns pel país. Aquí per educació, cultura i/o tafaneria pregunten gairebé sempre; d’on ets?, quan temps portes al país?, si és el primer cop que el visites?, de què treballes?, etc., després hi ha gent que et dóna informació, gent que et “convida” a la seva galeria, gent que et demana diners per tot el que t’han explicat, els conductors de becaks et porten a diferents galeries de titelles, fàbriques de plata, tallers de batiks perquè compris alguna cosa i així ells reben 1 quilo d’arròs!... Aquest cop ens ha tocat un senyor que ens ha ensenyat el taller artesà de batiks, que són teles pintades a mà. Poden ser sobre teixit de seda o cotó. És un procés lent i que requereix molta paciència. El primer pas és fer el dibuix sobre de la tela. Segon pas, cobrir totes les parts del dibuix amb cera, menys la del color que vols tintar, així tants cops com colors vulguis donar-li al dibuix. Per treure la cera és fa bullir la tela amb aigua calenta. Aquestes teles pintades són la seva roba habitual i tradicional (tot i que, com sempre, també hi ha roba occidental). Avui en dia la tècnica també l’utilitzen els/les artistes per fer quadres. Les teles més treballades les fan les dones, que tenen més paciència i són més precises en els detalls. La veritat, veient el procés, això és una “currada!”

Diumenge, 02 de març de 2008. Avui sí! Ens hem llevat d’hora per anar a veure les danses, el palau i el water castle. Hem arribat ben aviat per visitar el palau del sultà sense molta gent. Ens hem assabentat que a l’illa de Java, actualment hi ha tres sultans que menys el de Yogyakarta (que està actiu al govern), tenen una funció merament representativa. El Kratón és un conjunt d’edificis amb els respectius patis on es realitzaven diferents actes i celebracions. L’estil del palau és completament eclèctic, s’hi barregen motius hinduïstes, budistes, islàmics i, fins i tot, xinesos. El sultà que el va fer construir no era fanàtic i va decidir plasmar els diferents pensaments del seu poble. Es veu molt representat en els colors: l’hinduïsme és el color vermell, budisme daurat i musulmà negre. El xinès sobretot es veu pels dracs que hi ha dibuixats i esculpits per tot arreu.
Després hem tingut l’oportunitat de veure com assajaven les danses tradicionals. Que s’ha de dir que les dones ho fan amb una delicadesa i lentitud increïbles. Tot seguit hem anat a veure el ball “oficial” o la tortura oficial! Podem assegurar que aquesta gent no Tiene ritmo! Els valls són més o menys entretinguts, amb molta tècnica i gran elegància, tot i que, no transmeten cap emoció ni passió. La música és una tortura! amb aquella percussió arrítmica i els sons tan estridents..., hem durat 10-15 minuts!
Tot seguit hem anat a veure els water castle. Són uns banys que es va fer construir el sultà. La història diu que un cop finalitzats, el sultà va fer matar l’arquitecte que ho va fer, un portuguès, perquè ningú sabés de la seva existència. Actualment, és un dels emplaçaments favorits pels reportatges de casaments.
La pena del dia ha estat que no hem pogut veure titelles. Va ser ahir el dia, un altre cop serà!
De moment, a tot arreu on hem anat a visitar no donen ni un trist fulletó informatiu amb el tiquet. L’únic lloc que ens han ofert informació ha estat a canvi de diners. En aquest país intenten fer negoci amb tu sempre!
Una de les coses que més ens han sobtat és que no hem vist gossos pel carrer durant tots els dies que portem a Java. Hem preguntat la raó però ningú es posa d’acord amb l’argument a respondre. N’hi ha que diuen que el motiu és perquè als musulmans no els agraden els gossos, prefereixen els gats i d’altres comenten que la gent els tenen dintre les cases.