Dilluns, 03 de març de 2008. Aquest matí hem agafat un mini bus que ens ha portat fins Bromo. Ha estat un dia de bus, llarg i cansat. Hem passat per moltíssimes poblacions, tot i que, semblava que sempre estàvem al mateix lloc! Totes tenen una estètica molt similar i estan molt poblades! Hem passat per incomptables camps d’arròs i també hem tingut la sort de veure el volcà Merapi sense molts núvols.
Al migdia hem parat a dinar a un lloc típic d’aquí. No ens agrada el menjar indonesi, o si més no el que hem provat fins ara!
A mitja tarda hem arribat a Probolinggo, que és l’última ciutat important abans de Bromo on pujarem el volcà. Encara hem viatjat una hora més per arribar fins al nostre destí.
En arribar ens hem donat compte de l’alçada a la que estem, la temperatura és força baixa.
Dimarts, 04 de març de 2008. El dia ha començat molt d’hora, per ser exactes a les 3.40 hores estàvem de peu! A les quatre ens havien de passar a buscar amb Jeep per portar-nos fins el View Point, per veure la sortida del sol amb el volcà Bromo. El Jeep ha arribat 30 minuts tard, i a més a més, ens han fet caminar per una forta pendent sense haver menjat res, aquí no avisen! Després de veure la bonica sortida amb el dos volcans, el Bromo i el Pananjakan, que emet gasos cada 15-20 minuts i és el punt més alt de l’illa de Java, hem baixat fins als peus del Bromo per pujar-lo. Ben bé que és molt turística la visita a aquest volcà, fins i tot té escales per arribar al cim i poder contemplar el cràter, que és una gran experiència fer-ho de tan a prop. Després de tot això hem tornat a l’hotel per poder esmorzar i recollir-ho tot per marxar fins a l’Ijen Plateau.
La resta del dia ha estat de viatge. Travessant més extensions d’arròs i poblacions, cada cop més rurals. Hem conegut i viatjat amb un noi i una noia catalans, com no, i dos nois alemanys que portaven sis setmanes a Indonèsia, que per cert es defenien molt bé amb el difícil idioma d’aquí.
Al migdia hem parat a dinar a un lloc típic d’aquí. No ens agrada el menjar indonesi, o si més no el que hem provat fins ara!
A mitja tarda hem arribat a Probolinggo, que és l’última ciutat important abans de Bromo on pujarem el volcà. Encara hem viatjat una hora més per arribar fins al nostre destí.
En arribar ens hem donat compte de l’alçada a la que estem, la temperatura és força baixa.
Dimarts, 04 de març de 2008. El dia ha començat molt d’hora, per ser exactes a les 3.40 hores estàvem de peu! A les quatre ens havien de passar a buscar amb Jeep per portar-nos fins el View Point, per veure la sortida del sol amb el volcà Bromo. El Jeep ha arribat 30 minuts tard, i a més a més, ens han fet caminar per una forta pendent sense haver menjat res, aquí no avisen! Després de veure la bonica sortida amb el dos volcans, el Bromo i el Pananjakan, que emet gasos cada 15-20 minuts i és el punt més alt de l’illa de Java, hem baixat fins als peus del Bromo per pujar-lo. Ben bé que és molt turística la visita a aquest volcà, fins i tot té escales per arribar al cim i poder contemplar el cràter, que és una gran experiència fer-ho de tan a prop. Després de tot això hem tornat a l’hotel per poder esmorzar i recollir-ho tot per marxar fins a l’Ijen Plateau.
La resta del dia ha estat de viatge. Travessant més extensions d’arròs i poblacions, cada cop més rurals. Hem conegut i viatjat amb un noi i una noia catalans, com no, i dos nois alemanys que portaven sis setmanes a Indonèsia, que per cert es defenien molt bé amb el difícil idioma d’aquí.
1 comentari:
HOla guapissims, demà continuo mirant el blog ara no tinc gaire temps, us envio una abracada Saarlandica, que sembla una miqueta com si asterix i obelix us saludes desde Aremorica. un petonas i fins demà suposo.....................
Publica un comentari a l'entrada