JAVA IV - YOGYAKARTA -

Dissabte, 01 de març de 2008. Hem dedicat el matí a recuperar-nos del cansament del dia anterior i quan ens hem decidit a sortir, per conèixer una mica més la ciutat i veure les danses i titelles que es fan al Kratón, ja tancaven. Hem oblidat per complert que aquí adapten els horaris a les pregaries dels musulmans!
Mentre anàvem a l’estació de trens, ens hem trobat amb un senyor que ens ha donat conversa tot el camí, a més a més, de donar-nos alguns consells per moure’ns pel país. Aquí per educació, cultura i/o tafaneria pregunten gairebé sempre; d’on ets?, quan temps portes al país?, si és el primer cop que el visites?, de què treballes?, etc., després hi ha gent que et dóna informació, gent que et “convida” a la seva galeria, gent que et demana diners per tot el que t’han explicat, els conductors de becaks et porten a diferents galeries de titelles, fàbriques de plata, tallers de batiks perquè compris alguna cosa i així ells reben 1 quilo d’arròs!... Aquest cop ens ha tocat un senyor que ens ha ensenyat el taller artesà de batiks, que són teles pintades a mà. Poden ser sobre teixit de seda o cotó. És un procés lent i que requereix molta paciència. El primer pas és fer el dibuix sobre de la tela. Segon pas, cobrir totes les parts del dibuix amb cera, menys la del color que vols tintar, així tants cops com colors vulguis donar-li al dibuix. Per treure la cera és fa bullir la tela amb aigua calenta. Aquestes teles pintades són la seva roba habitual i tradicional (tot i que, com sempre, també hi ha roba occidental). Avui en dia la tècnica també l’utilitzen els/les artistes per fer quadres. Les teles més treballades les fan les dones, que tenen més paciència i són més precises en els detalls. La veritat, veient el procés, això és una “currada!”

Diumenge, 02 de març de 2008. Avui sí! Ens hem llevat d’hora per anar a veure les danses, el palau i el water castle. Hem arribat ben aviat per visitar el palau del sultà sense molta gent. Ens hem assabentat que a l’illa de Java, actualment hi ha tres sultans que menys el de Yogyakarta (que està actiu al govern), tenen una funció merament representativa. El Kratón és un conjunt d’edificis amb els respectius patis on es realitzaven diferents actes i celebracions. L’estil del palau és completament eclèctic, s’hi barregen motius hinduïstes, budistes, islàmics i, fins i tot, xinesos. El sultà que el va fer construir no era fanàtic i va decidir plasmar els diferents pensaments del seu poble. Es veu molt representat en els colors: l’hinduïsme és el color vermell, budisme daurat i musulmà negre. El xinès sobretot es veu pels dracs que hi ha dibuixats i esculpits per tot arreu.
Després hem tingut l’oportunitat de veure com assajaven les danses tradicionals. Que s’ha de dir que les dones ho fan amb una delicadesa i lentitud increïbles. Tot seguit hem anat a veure el ball “oficial” o la tortura oficial! Podem assegurar que aquesta gent no Tiene ritmo! Els valls són més o menys entretinguts, amb molta tècnica i gran elegància, tot i que, no transmeten cap emoció ni passió. La música és una tortura! amb aquella percussió arrítmica i els sons tan estridents..., hem durat 10-15 minuts!
Tot seguit hem anat a veure els water castle. Són uns banys que es va fer construir el sultà. La història diu que un cop finalitzats, el sultà va fer matar l’arquitecte que ho va fer, un portuguès, perquè ningú sabés de la seva existència. Actualment, és un dels emplaçaments favorits pels reportatges de casaments.
La pena del dia ha estat que no hem pogut veure titelles. Va ser ahir el dia, un altre cop serà!
De moment, a tot arreu on hem anat a visitar no donen ni un trist fulletó informatiu amb el tiquet. L’únic lloc que ens han ofert informació ha estat a canvi de diners. En aquest país intenten fer negoci amb tu sempre!
Una de les coses que més ens han sobtat és que no hem vist gossos pel carrer durant tots els dies que portem a Java. Hem preguntat la raó però ningú es posa d’acord amb l’argument a respondre. N’hi ha que diuen que el motiu és perquè als musulmans no els agraden els gossos, prefereixen els gats i d’altres comenten que la gent els tenen dintre les cases.