SULAWESI -TANA TORAJA-

Divendres, 07 a dilluns 10 de març de 2008. Hem iniciat el nostre tour per conèixer la zona i l’antiga cultura de Tana Toraja a l’illa de Sulawesi.
A Tana Toraja la gent antigament era animista, i creia que les seves ànimes es transportaven a l’altre món continuant la vida que deixaven, amb la mateixa gent i béns materials. Tot i que, ara la gran majoria són cristians, encara continuen amb la gran major part de les seves costums i tradicions.
Per ells tot té significat al voltant de la mort. Quan mor una persona de la família, estalvien diners fins que poden fer una gran festa en honor al difunt, fins i tot, han passat tants anys que aprofiten i en fan per més familiars que han anat morint.
El mort fins que fan la cerimònia en el seu honor el mantenen a la casa amb formol i dormen amb ell, li porten menjar, etc. Creuen que està malalt i fins que no facin aquesta celebració no estarà preparat per anar a l’altre món.
La festa consisteix en una gran reunió composada de familiars, amics i gent del poble que es reuneixen durant uns dies, quant més dies més poder adquisitiu, i es sacrifiquen una gran quantitat d’animals. Això sí, l’animal més important per ells és el búfal, així que quants més búfals matin més gran serà el festí. En un mateix dia es poden arribar a matar més de 100 búfals i centenars i centenars de porcs, vaques, gallines, entre d’altres. El motiu perquè hagin de matar els búfals és el sacrifici que han de fer perquè el mort pugui passar a millor vida. Abans els sacrificis es feien amb nens però quan els holandesos varen colonitzar Indonèsia per llei els varen prohibir, d’això fa uns 150 anys.
A les entrades de les cases col·loquen les banyes dels búfals, per demostrar el seu status social. Per tant, aquí també la gent s’hipoteca per sempre amb aquesta creença, s’obliguen a estalviar durant tota la vida per pagar allò que han d’oferir a la festa dels seus familiars i així faran els altres quan mori ell.
Moltes de les cases dels pobles continuen tenint la seva forma originària, de vaixell. Són fetes de fusta, pintades dels 4 colors bàsics per ells (negre, vermell, blanc i groc), els sostres tenen forma de vaixell ja que antigament quan varen arribar a Sulawesi ho van fer navegant, pujant pel curs del riu i sembla a ser que es van emportar els vaixells terra endins aprofitant-los per fer les cases.
Ens ha sobtat molt veure “l’arbre dels nens”. És un arbre, que ells consideraven sagrat, on enterraven fent un forat a l’escorça els nens de menys de 2 mesos. Havia de ser el tercer fill mort de la mateixa mare, amb la creient que el següent sortiria fort com un roure. D’aquesta manera, també pensaven que quan es desintegrés es convertiria en sabia i perduraria sempre viu.
Els adults eren enterrats a la roca i davant del nínxol se’ls representava en fusta en tamany petit, els anomenen tau taus. Periòdicament canviaven el mort de posició i li feien ofrenes, finalment trituraven els óssos quan ja no quedava res més d’ell.
La seva font d’economia és l’agricultura, sobretot el cultiu d’arròs i allò que recol·lecten dels arbres (papaia, plàtan, coco, etc.).
Una de les coses que ens han sobtat també és que ens han comentat que al nord de l’illa mengen gos, no se’n veuen quasi!