Divendres, 29 de febrer de 2008. La jornada ha començat molt d’hora, a les 05.00 hores del matí hem agafat un bus per anar fins Borobodur, la icona budista del país indonesi. Es creu que va estar construït entre els s. VIII i IX. El seu nom s’interpreta que pot venir de “Vihara Buddha Uhr” que significa monestir budista sobre de la muntanya. El temple es va abandonar fins el seu oblit, amb la davallada del budisme i el canvi de poder cap a l’est de Java.
No va ser fins inicis del segle vint que els holandesos van iniciar la restauració, amb una inversió de 25 milions de $ i un projecte que va durar entre els anys 1973 i 1983. Al 1985 va patir algunes destrosses amb les bombes que varen llençar els opositors a Soeharto. I des del 1991 té el reconeixement de World Heritage.
El temple és especial amb la magnitud i els detalls de les seves parets i la gran quantitat de budes que omplen els murs. El volcà Merapi custodia el temple (un cop més, només hem pogut veure una part del volcà, ja creiem que és una malefici amb els volcans que ens acompanya en tot el viatge).
Al migdia hem anat a veure el Kratón de Yogyakarta, és l’antic palau del Sultà (teulats amb pilars, no hi ha parets), l’utilitzen els musulmans com lloc de reunió i pregaria. Finalment, avui hem pujat a un becak (bici-taxi) i hem “tastat” l’estressant i agressiu trànsit que hi ha a la ciutat. Aquí no hi ha normes vials a seguir
. 
No va ser fins inicis del segle vint que els holandesos van iniciar la restauració, amb una inversió de 25 milions de $ i un projecte que va durar entre els anys 1973 i 1983. Al 1985 va patir algunes destrosses amb les bombes que varen llençar els opositors a Soeharto. I des del 1991 té el reconeixement de World Heritage.
El temple és especial amb la magnitud i els detalls de les seves parets i la gran quantitat de budes que omplen els murs. El volcà Merapi custodia el temple (un cop més, només hem pogut veure una part del volcà, ja creiem que és una malefici amb els volcans que ens acompanya en tot el viatge).
Al migdia hem anat a veure el Kratón de Yogyakarta, és l’antic palau del Sultà (teulats amb pilars, no hi ha parets), l’utilitzen els musulmans com lloc de reunió i pregaria. Finalment, avui hem pujat a un becak (bici-taxi) i hem “tastat” l’estressant i agressiu trànsit que hi ha a la ciutat. Aquí no hi ha normes vials a seguir
. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada