Dimecres, 05 de març de 2008. Un altre cop hem iniciat el dia molt d’hora. Aquest cop a les 4.00 hores del matí estàvem esmorzant. Després hem marxat cap a l’Ijen Plateau, que és un volcà d’on s’extreu sofre i on hi ha una llacuna de color blau turquesa en l’immens cràter.
Ha esta una dura experiència. Hem comprovat amb els nostres propis ulls el que és l’explotació. En aquest volcà treballen 250 homes, que després de veure l’esforç que realitzen per poder guanyar diners per menjar els descriuríem com superhomes! L’extracció del mineral, majoritàriament, és per les multinacionals farmacèutiques.
Aquesta gent ha de fer tres quilòmetres, en pujada la gran majoria, fins arribar al cràter del volcà, carregar el mineral en dues cistelles subjectes als extrems d’una barra de fusta i tornar a baixar, perquè els hi paguin un miserable tant per quilo baixat. Ens hem assabentat que s’inicien amb 50 quilos i a mesura que van agafant experiència i s’adapten a la feina van pujant el pes fins arribar a uns 85 quilos!
En resum, ha estat més impactant veure com aquella gent treballa que el llac de color blau turquesa!
Mentre baixàvem cap al bus hem tingut la sort de veure micos saltant pels arbres.
Hem conduït durant dues hores més fins arribar a Ketapang per agafar el ferri que ens ha portat fins Bali.
Hem canviat d’illa i també de religió, a Bali predomina l’hinduisme. Mentre hem viatjat amb bus fins Denpasar, unes tres hores hem pogut veure una gran quantitat de temples i alguna celebració. S’ha de dir que són més coloristes i alegres que les musulmanes.
De Denpasar hem agafat un bemo, que és una mena de taxi que pots compartir amb més gent, i hem arribat a Ubud. Ràpidament hem pogut comprovar que es tracta d’una de les ciutats o la més cultural de l’illa. Es respira encant per qualsevol carrer, amb botigues d’artesania, roba, etc, per qualsevol racó!
Ha esta una dura experiència. Hem comprovat amb els nostres propis ulls el que és l’explotació. En aquest volcà treballen 250 homes, que després de veure l’esforç que realitzen per poder guanyar diners per menjar els descriuríem com superhomes! L’extracció del mineral, majoritàriament, és per les multinacionals farmacèutiques.
Aquesta gent ha de fer tres quilòmetres, en pujada la gran majoria, fins arribar al cràter del volcà, carregar el mineral en dues cistelles subjectes als extrems d’una barra de fusta i tornar a baixar, perquè els hi paguin un miserable tant per quilo baixat. Ens hem assabentat que s’inicien amb 50 quilos i a mesura que van agafant experiència i s’adapten a la feina van pujant el pes fins arribar a uns 85 quilos!
En resum, ha estat més impactant veure com aquella gent treballa que el llac de color blau turquesa!
Mentre baixàvem cap al bus hem tingut la sort de veure micos saltant pels arbres.
Hem conduït durant dues hores més fins arribar a Ketapang per agafar el ferri que ens ha portat fins Bali.
Hem canviat d’illa i també de religió, a Bali predomina l’hinduisme. Mentre hem viatjat amb bus fins Denpasar, unes tres hores hem pogut veure una gran quantitat de temples i alguna celebració. S’ha de dir que són més coloristes i alegres que les musulmanes.
De Denpasar hem agafat un bemo, que és una mena de taxi que pots compartir amb més gent, i hem arribat a Ubud. Ràpidament hem pogut comprovar que es tracta d’una de les ciutats o la més cultural de l’illa. Es respira encant per qualsevol carrer, amb botigues d’artesania, roba, etc, per qualsevol racó!
1 comentari:
necessitu unes vacances!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada