CHILOÉ I

Dimarts, 23 d’octubre de 2007. Quin matí més bo! Hem estat de relax i gaudint de la llar de foc de l’hostal. Ja teníem ganes d’estar tranquils i fer les coses a la nostra manera.
Com pot donar tan de si una illa tan petita!
Chiloé, terra coneguda per la seva mitologia per això també se l’anomena l’illa màgica de Xile. El propietari d’una llibreria ens ha explicat que per aquesta zona es van instal·lar molts gallecs, coneguts de sobra per la seva creença en “las meigas”. Aquestes històries barrejades amb el catolicisme, qui sempre intentava causar temor, adaptades a la zona i amb la necessitat de trobar explicació a alguns misteris i desgràcies van fer creure que per aquestes contrades tenien diferents personatges rondant pels boscos i mars. Des del Caleuche, un flamant vaixell pirata pilotat per bruixots que canten i ballen per atreure els vaixells comercials. Bruixes que amb l’alè et podien provocar ciàtica. El Trauco, un repugnant però poderós gnomo del bosc que pot matar amb una mirada i que resulta irresistible a les noies verges a qui provoca somnis impurs i que en algunes ocasions les pot deixar embarassades. Entre molts altres personatges. També ens han explicat que a dia d’avui la gent més rural encara assegura haver vist algun d’aquestes criatures!

Hem agafat un bus per arribar-nos fins Dalcahue una petita població pesquera i molt tranquil·la. Hem visitat l’església que és Patrimoni de la Humanitat, a Chiloé de les divuit esglésies més representatives, sis ho són. A més a més de ser “la casa del Senyor” aquests edificis servien com a referent pels vaixells.
Parlant amb un comerciant de la zona ens ha explicat una mica la problemàtica d’aquestes contrades.
A l’illa hi ha moltes piscifactories de salmó, principal font d’ingrés econòmic, aquests animals en grans quantitats sembla ser que “contaminen” el fons marí. Els pescadors que treballen guanyen 150.000 pesos (200€) i com sempre la butxaca grossa per tres o quatre...
També ens ha explicat que hi havia un projecte d’unir amb un pont Xile continent amb Chiloé, però per SORT es va desestimar. Sabent com són els humans i l’excel·lència de l’illa tot s’hauria convertit en luxosos hotels a primera línia de mar, grans superfícies comercials (LIDER, principal cadena de Xile estava preparant els terrenys a Castro per construir-ne una però la pressió de la gent ha paralitzat les obres) i múltiples urbanitzacions i la globalització continuaria guanyant més terreny i faria perdre la idiosincàcia d’aquestes terres.
Bé, tornant a Dalcahue població amb encant propi que ens ha captivat completament, tan acollidora amb els seus carrers nets, les cases de fusta amb les façanes pintades les barquetes amarrades al port...
Mentre el Sol ens impressionava amb uns tons rosats al cel i l’aigua hem tornat a Castro per finalitzar el nostre dia al costat de la llar de foc amb un bon sopar.