NORTE CHICO

Dissabte, 6 d'octubre de 2007. Al fin terminaron los días de urbanita!!!!!!!!!!

Després de quatre dies a Santiago, més necessaris per adaptar-se al canvi horari que no pas per invertir en visitar la ciutat, marxem en busca de paisatges menys urbans.

La veritat és que la ciutat no és digna d'admiració exceptuant alguns racons. La gent és força servicial i amigable. Els conductors (el 85% són homes) van com bojos fent curses amunt i avall con sus "autos", la majoria de marques asiàtiques o americanes.

La ciutat és molt bruta, escombraries al terra i la gent encara orina per les cantonades. L'olor és bastant desagradable. Al centre hi ha rius de gent en totes direccions i la gran major part de la ciutat recorda l'Espanya dels 70 però amb la tecnologia més o menys moderna.

Tot el que no sigui menjar i dormir és gairebé igual de car que a Catalunya, ja que aquí solament està a l'abast de la classe social alta, encara protegida per les lleis actuals. La constitució que els empara és la mateixa que en la dictadura de Pinochet!!!

Per cert, hem tingut una visió empresarial. El futur en aquestes contrades és estudiar fisioteràpia, la gran majoria d'homes tenen pinzaments musculars en girar el seu coll tan sobtadament! Quan veuen una dona alta amb cabell llarg es tornen bojos!!

Sortim en direcció al que aquí es coneix com el Norte Chico. Fem un petit Tour amb una companyia que s'anomena PACHAMAMA, en mapuxe vol dir Madre Tierra. Aquesta companyia ens permet sortir de les rutes principals i passar per camins alternatius fugint dels llocs macroturístics.

Avui hem visitat Pichidangui, un poble pesquer, tot i que sembla ser que a l'estiu és molt i molt turístic. Hem dinat en un restaurant del poblet. Marisc superfresc per solament 24€ tots dos!

Seguidament, hem anat a visitar l'esglèsia del lloc situada en un punt excepcional, l'espigó d'una roca amb l'oceà colpejant als peus d'aquesta. Al·lucinant! Llàstima que el mossén no tenia moltes ganes de treballar i l'esglèsia estava tancada, perquè l'interior hi havia un jardí molt bonic amb unes finestres majestuoses per poder veure el mar, res a veure amb el concepte d'esglèsia al que estem habituats.

Després ens hem adreçat al nostre següent destí, La Serena, situat a unes dues hores. Tot el viatge ens ha acompanyat un paisatge molt àrid amb unes autopistes del més avorrides que dibuixen rectes quilomètriques.

Arribats al lloc hem visitat el passeig que uneix Coquimbo amb La Serena, quin horror! Platges llarguíssimes sense cap gràcia especial amb la construcció de rigor en primeríssima línea de mar.

Aquesta nit ens hospedem en el centre històric de La Serena, d'estil més colonial. Va ser una ciutat creada pels espanyols per enllaçar Perú amb Santiago de Chile.

Finalitzada la primera jornada lluny de la contaminada ciutat i impacients per perdre'ns en aquest maravellós país.