Dijous, 20 de dese
mbre de 2007. A les 07:00 hores hem
sortit amb un trànsfer que hem 
contractat entre els turistes que estàvem a Barreal, set persones. Hem arribat a Uspallata, localitat famosa per ser un dels punts de partida per pujar l’Aconcagua i també per ser la seu de rodatge de moltes pel·lícules, entre elles siete años en el Tíbet, curiós no?, alguna d’Antonio Banderas. Amor i deshonra, entre molts altres anuncis televisius...
Hem sortit a fer un “tour” intens per conèixer: la base de l’Aconcagua que com diuen els argentins és el més alt del món després de l’Himalaia, ja que no poden dir que és el segon...; el Puente del Inca que és un pont natural que utilitzaven els incas per passar de la pre-carena a la carena dels Andes, té un color groguenc causat pel sofre alliberat en les erupcions volcàniques; la reserva de Talco que és una quebrada amb muntanyes de diferents colors pastels, blancs, grocs, verds, etc.; una cova d’on extreien el talc on passant els dits per les parets t’emportaves purament talc! I una població fantasma habitada en el temps que s’explotava la mina i on hi ha intenció de rodar la pel·lícula Lucky Luck. L’única pega a la jornada ha estat el guía, un senyor de 54 anys que encara no ha après quan ja n’hi ha prou de fer una broma! Tot el temps imitant l’accent dels espanyols, parlant “angleseixon” i tirant-se flors per la seva bellesa descomunal (segurament la roba de la feina no ens la deixat veure) i per haver portat a l’Antonio Banderas i al Brad Piss (com ell li diu). Un personatge que més val no trobar-se!
Després del martiri d’aquella cosa, hem sortit cap a Mendoza per passar la nit.
Hem arribat a la ciutat, que juntament amb Buenos Aires, la resta d’argentins més odien! La ciutat és maca si la comparem amb les que hi ha al país.
mbre de 2007. A les 07:00 hores hem
sortit amb un trànsfer que hem 
contractat entre els turistes que estàvem a Barreal, set persones. Hem arribat a Uspallata, localitat famosa per ser un dels punts de partida per pujar l’Aconcagua i també per ser la seu de rodatge de moltes pel·lícules, entre elles siete años en el Tíbet, curiós no?, alguna d’Antonio Banderas. Amor i deshonra, entre molts altres anuncis televisius...Hem sortit a fer un “tour” intens per conèixer: la base de l’Aconcagua que com diuen els argentins és el més alt del món després de l’Himalaia, ja que no poden dir que és el segon...; el Puente del Inca que és un pont natural que utilitzaven els incas per passar de la pre-carena a la carena dels Andes, té un color groguenc causat pel sofre alliberat en les erupcions volcàniques; la reserva de Talco que és una quebrada amb muntanyes de diferents colors pastels, blancs, grocs, verds, etc.; una cova d’on extreien el talc on passant els dits per les parets t’emportaves purament talc! I una població fantasma habitada en el temps que s’explotava la mina i on hi ha intenció de rodar la pel·lícula Lucky Luck. L’única pega a la jornada ha estat el guía, un senyor de 54 anys que encara no ha après quan ja n’hi ha prou de fer una broma! Tot el temps imitant l’accent dels espanyols, parlant “angleseixon” i tirant-se flors per la seva bellesa descomunal (segurament la roba de la feina no ens la deixat veure) i per haver portat a l’Antonio Banderas i al Brad Piss (com ell li diu). Un personatge que més val no trobar-se!
Després del martiri d’aquella cosa, hem sortit cap a Mendoza per passar la nit.
Hem arribat a la ciutat, que juntament amb Buenos Aires, la resta d’argentins més odien! La ciutat és maca si la comparem amb les que hi ha al país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada