Dilluns, 28 de gener de 2008. Aquest matí ha esta d’encàrrecs, bugaderia, internet... a la tarda hem anat a veure la tan famosa platja de Kaiteriteri, situada sota el parc nacional d’Abel Tasman, bé ens ha decepcionat un xic, no n’hi ha per tant si la comparem amb les platges que hem vist al parc, a més a més hi havia molta gent! (pel que estem acostumats últimament!)
Després hem sortit en direcció al Nelson Lakes Nacional Park arribant a mitja tarda.
Dimarts, 29 de gener de 2008. Com ja vàrem comprovar el dia anterior el parc nacional és molt maco i es respira moltíssima serenor. El parc es troba a la regió nord de l’illa sud, es va establir a l’any 1956, amb una extensió de 1020 quilòmetres quadrats, està format per dos llacs, el Rotoiti i el Rotoroa i la muntanya més alt es situa als 1.525 metres. Ens hem llevat al costat del llac i amb la pau del lloc. Acompanyats pels cants dels ocells, el verd dels arbres i les vistes del llac hem gaudit d’una caminada de tres hores, la Loop track i Bellbird walk.
Després de dinar hem sortit a caminar un altre cop, però a l’altre costat del llac i amb una ruta més difícil, que també ens ha portat unes tres hores de “patiment”, la Mt. Robert track . Les vistes han estat excepcionals i també les panoràmiques del llac.
A mitja tarda hem sortit cap a Westport i com ja és un costum en els desplaçaments per l’illa hem gaudit de paisatges exquisits i bucòlics.
Després hem sortit en direcció al Nelson Lakes Nacional Park arribant a mitja tarda.
Dimarts, 29 de gener de 2008. Com ja vàrem comprovar el dia anterior el parc nacional és molt maco i es respira moltíssima serenor. El parc es troba a la regió nord de l’illa sud, es va establir a l’any 1956, amb una extensió de 1020 quilòmetres quadrats, està format per dos llacs, el Rotoiti i el Rotoroa i la muntanya més alt es situa als 1.525 metres. Ens hem llevat al costat del llac i amb la pau del lloc. Acompanyats pels cants dels ocells, el verd dels arbres i les vistes del llac hem gaudit d’una caminada de tres hores, la Loop track i Bellbird walk.
Després de dinar hem sortit a caminar un altre cop, però a l’altre costat del llac i amb una ruta més difícil, que també ens ha portat unes tres hores de “patiment”, la Mt. Robert track . Les vistes han estat excepcionals i també les panoràmiques del llac.
A mitja tarda hem sortit cap a Westport i com ja és un costum en els desplaçaments per l’illa hem gaudit de paisatges exquisits i bucòlics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada