MALARGÜE - PROVINCIA DE MENDOZA II-

Divendres, 21 de desembre de 2007. A les 06:00 hores hem quedat amb la noia italiana, Ale, i tots tres hem sortit amb bus a Malargüe. La població amb la concentració més gran de volcans del món, entre 1200 i 1300 volcans i 830 d’ells estan numerats i controlada la seva activitat.
Al migdia hem arribat al destí. Després de reservar les excursions que volem fer i dinar, hem iniciat la primera visita. La laguna de Llancanelo, es troba a 75km de distància, on hem vist diferents aus i entre elles els espectaculars flamencs. Aquest indret té de particular que moltes aus venen a nidificar des de Tierra de Fuego i Canadà. L’aigua que hi ha en aquesta zona aflora de forma natural de l’interior de la terra, com d’un manantial, està directament connectada a les neus de les muntanyes i surt a una temperatura més que agradable de 15ºC. Hem vist la posta de sol amb la pau que hi ha al lloc i els colors rosats en transició fins al lila, que varien en els minuts que el sol s’acomiada darrera dels Andes.

Dissabte, 22 de desembre de 2007. A les 08:00 hores hem començat la nostra segona excursió en la zona, aquest cop a la Reserva de Payunia, on hi ha la gran concentració dels volcans, dels 1200 que hi ha a la zona 830 han estat estudiats i enumerats. Tan sols podem dir que hem vist increïbles rius de lava (tots morfològicament diferents), els rocs expulsats d’alguna erupció, volcans i més volcans i la resta d’un cràter que havia explotat lateralment, a més a més, de gaudir de l’energia que es pot sentir en el lloc. En definitiva una jornada molt completa. A la reserva el color predominant és el negre, de la terra volcànica, el verd, groc i blau intens del cel. Hi ha un moment on la paleta cromàtica s’amplia a vermell amb el volcà “el Morado”. El seu contrast donava una dolçor especial a la foto.

Diumenge, 23 de desembre de 2007. Ens hem llevat d’hora, sense saber del cert quina seria la nostra excursió del dia. Finalment després de buscar i rebuscar diferents possibilitats hem trobat un transfer que ens portés fins a Valle Hermoso. Hem arribat a Las Leñas, una estació d’esquí, i ha estat una grata sorpresa. El camí molt bonic, amb muntanyes de diferents colors però encara ens havíem de sorprendre més. De l’estació fins al Valle els nostres ulls s’han estressat! Mirant en totes direccions, muntanyes maques per un costat i impressionants per l’altre, la vall, el cel, les formacions, etc. Ha estat un camí preciós. En arribar al cim, des d’on podíem veure el Valle Hermoso ha estat encara més impactant. Una vall increïble, de més de cinc quilòmetres de llargada i una amplada considerable, al vell mig de la carena dels Andes i amb el camí que havíem fet regalant-nos un dia al·lucinant.
De tornada hem parat al pozo de las ánimas, concretament hi ha dos, una al costat de l’altra, i segons la llegenda els indis els utilitzaven per fer sacrificis humans en els seus rituals.
Una mica més avall hem parat a la laguna de la niña encantada, que segons la llegenda és una noia d’una tribu que va ser petrificada per una bruixa a la llacuna mentre intentava escapar amb el seu estimat, que era de la tribu contraria.
Hem arribat al hostel i hem celebrat el nostre petit sopar de comiat, millor dit d’arreveure, amb Ale, la noia italiana amb qui hem passat els últims 4-5 dies. Una persona increïble, de gran cor i molt bones idees.
Hem agafat el bus de les dues de la matinada per arribar a les vuit del matí a Mendoza.

Dilluns, 24 de desembre de 2007. Ben arribats a Mendoza hem hagut d’esperar un altre bus que ens portés a Santiago de Xile, ja que des de la capital agafarem un avió demà per poder arribar al nostre següent destí, Illa de Pasqua o Rapa Nui.