d’i
nterès: the lake Mistletoe, t
he Mirror lakes, etc.
nterès: the lake Mistletoe, t
he Mirror lakes, etc. 
A la t
arda hem anat a fer un 
trekking fins el Marian lake,
arda hem anat a fer un 
trekking fins el Marian lake, unes 3 
hores aprox., tot i la pluja ha estat una bonica caminada dintre la selva subtropical. Llàstima que la recompensa no ha estat tan espectacular com en un dia assoleiat, però igualment ha estat magnífic arribar-hi i sentir la pau de l’indret. Al vespre, hem tornat un xic enrera per poder dormir en un lloc habilitat, al Lake Gunn, ja que en tot el Fiorland National Park no és possible poder acampar lliurement. Aquest es troba dintre de la World Heritage Area o en maori Te Wahipounamu.
De tota New Zealand és el primer cop que trobem tanta gent en un mateix lloc!
D
illuns, 11 de febrer de 2008. Aquest matí ens hem adreçat cap a les Humboldt Falls. És una 
curta passejada per una forta pendent, una mitja hora, per veure aquest salt d’aigua.
Al migdia hem partit cap a Milford bastant tristos pel temps... ja que no hem estat capaços de veure tot el paisatge que ens ha envoltat, donat que el cel estava completament encapotat i els núvols baixos ens privaven de tota visibilitat.
La sorpresa ha estat quan hem arribat a Milford s’han començat a apreciar clarianes i un xic de sol.
A les dues de la tarda hem contractat una excursió en kayak per les Milford Sounds. Ens han portat amb llanxa fins un tranquil punt on hem iniciat el trajecte de retorn amb els kayaks. Ha estat una bonica experiència poder gaudir de les Milford Sounds des de la nostra posició al mar, fins i tot, hem estat sota un salt d’aigua sentint la seva força sobre nostre. Han estat cinc hores de rem amb molt bon temps, fantàstiques vistes dels fiords i la simpàtica companyia de les foques.
De tornada al lloc habilitat per dormir hem tingut ocasió de veure el paisatge ja que fins el moment, a causa del temps, no havíem tingut l’oportunitat.
hores aprox., tot i la pluja ha estat una bonica caminada dintre la selva subtropical. Llàstima que la recompensa no ha estat tan espectacular com en un dia assoleiat, però igualment ha estat magnífic arribar-hi i sentir la pau de l’indret. Al vespre, hem tornat un xic enrera per poder dormir en un lloc habilitat, al Lake Gunn, ja que en tot el Fiorland National Park no és possible poder acampar lliurement. Aquest es troba dintre de la World Heritage Area o en maori Te Wahipounamu.De tota New Zealand és el primer cop que trobem tanta gent en un mateix lloc!
D
illuns, 11 de febrer de 2008. Aquest matí ens hem adreçat cap a les Humboldt Falls. És una 
curta passejada per una forta pendent, una mitja hora, per veure aquest salt d’aigua.Al migdia hem partit cap a Milford bastant tristos pel temps... ja que no hem estat capaços de veure tot el paisatge que ens ha envoltat, donat que el cel estava completament encapotat i els núvols baixos ens privaven de tota visibilitat.
La sorpresa ha estat quan hem arribat a Milford s’han començat a apreciar clarianes i un xic de sol.
A les dues de la tarda hem contractat una excursió en kayak per les Milford Sounds. Ens han portat amb llanxa fins un tranquil punt on hem iniciat el trajecte de retorn amb els kayaks. Ha estat una bonica experiència poder gaudir de les Milford Sounds des de la nostra posició al mar, fins i tot, hem estat sota un salt d’aigua sentint la seva força sobre nostre. Han estat cinc hores de rem amb molt bon temps, fantàstiques vistes dels fiords i la simpàtica companyia de les foques.
De tornada al lloc habilitat per dormir hem tingut ocasió de veure el paisatge ja que fins el moment, a causa del temps, no havíem tingut l’oportunitat.
Dimarts, 12 de febrer de 2008. Aquest assoleiat matí l’hem aprofitat per fer una aconsellada camina
da, la Key Summit Track
. La durada aproximada d’aq
uesta és d’unes 3 hores. La dura pujada es veu 
recompensada per les extraordinàries vistes des del cim, 360 graus de muntanyes. Hi ha un recorregut guiat que explica totes les formacions geològiques de la zona i les seves peculiaritats, és molt recomanable!
A mitja tarda hem marxat cap a Manapouri, un petit poble a uns 20 quilòmetres de Te Anau, amb un llac immens, el segon més profund de tota New Zealand. Hem esperat la posta de sol a la Freasers Beach, no ha estat tan espectacular com estem acostumats però la tarda de relax i les vistes han estat perfectes.
da, la Key Summit Track
. La durada aproximada d’aq
uesta és d’unes 3 hores. La dura pujada es veu 
recompensada per les extraordinàries vistes des del cim, 360 graus de muntanyes. Hi ha un recorregut guiat que explica totes les formacions geològiques de la zona i les seves peculiaritats, és molt recomanable!A mitja tarda hem marxat cap a Manapouri, un petit poble a uns 20 quilòmetres de Te Anau, amb un llac immens, el segon més profund de tota New Zealand. Hem esperat la posta de sol a la Freasers Beach, no ha estat tan espectacular com estem acostumats però la tarda de relax i les vistes han estat perfectes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada