dijous, 14 de febrer del 2008

THE WEST COAST I (DE FRANZ JOSEF A HAAST)

Dissabte, 2 de febrer de 2008. Continuem amb la tònica del dia anterior, el cel està molt encapotat i per tant no podem apreciar les increïbles vistes del glaciar amb el Mt. Cook de fons (el pic més alt de Nova Zelanda). Restem un dia més al lloc esperant que el temps ens doni una alegria i poder sobrevolar amb helicòpter aquesta zona dels Southern Alps.

Diumenge, 3 de febrer de 2008. Sembla que el temps no ens deixarà gaudir de la totalitat de les vistes panoràmiques. Cansats i decebuts decidim marxar a Fox Glaciar, vila propera on també hi ha un glaciar, amb el mateix nom que el poble. Es coneix amb aquest mot perquè el primer ministre Sir William Fox, a l’any 1872, va visitar-lo i va creure oportú nomenar-lo amb el seu cognom. En arribar hem vist que el temps està més o menys igual i que haurem d’esperar a l’endemà amb els dits creuats.



































Dilluns, 4 de febrer de 2008. Ens hem llevat al costat del llac Matheson, des d’on podriem tenir unes increïbles vistes i reflexes a l’aigua del llac dels Mt. Cook i Tasman (pics dels Southern Alps) però per quart dia consecutiu el cel està molt encapotat. Per tant, hem fet la caminada d’una hora al voltant del llac sense l’esperada recompensa.
Tot seguit hem anat al glaciar Fox i mentre el visitàvem una petita clariana s’ha obert pas entre l’entramat de núvols i ens ha ensenyat la punxa del Mt. Cook. Il·lusionats i esperitats hem anat a la vila de Fox per reservar ràpidament un vol amb helicòpter per la zona i just en el moment que havíem de pujar al bus ens comuniquen que s’ha de cancel·lar el vol perquè el cel s’ha encapotat de nou! Tristos, hem marxat d’aquest microclima que es viu en aquesta zona recercant el SOL! Hem baixat per la costa i ens hem aturat a la Monro beach, és una platja que en temporada de cria hi ha pingüins, que és de juny a desembre, per tant no pensàvem tenir la sort que hem tingut veient un pingüí de Fiordland (de la cresta groga), tan graciós i tan tímid... hem estat esperant una bona estona per si teníem sort de veure un altre però no ha estat així.
Després hem continuat baixant fins a Haast on hem passat la nit.












2 comentaris:

josebracero ha dit...

EEEEEEEEIiiiiiiiiiiiiiii no us queixeu del mal temps.......!!!!!!!!!! per aqui a saarbrücken no surt el sol mes que una vegada a la setmana. suposo que els fans de la pàgina estaran dient, pobreeeeeeeeeeeeeeeettttttttssssss! clar com que ells estan a catalunya amb el solet que toca en plan primaveral. Bueno, ho sento, no us foto bronca, però aveure si algú m'en via una miqueta de solet cap al sud d'alemania, la pluja ja cansa! Se us veu molt hippis amb la contemplació del llac, complentació de les fonts naturals New Zelandiques. que bonic.......... avui al matí tot assajant la 1a simfonia de Mahler també veia les maravelles de la natura en musica, Recomano a tothom que vegi aquest missatje que escolti alguna de les simfonies, poemes simfònics de Gustav Mahler, jo no puc viatjar molt, mentida ho faig, però quan hi soc es per anar a tocar a no se quin collons de lloc on el que veig es la calitat dels hotels, sales de concerts, cerveses, i els sabonets que et deixen a la dutxa. Solen ser aquest tipus de sabonet quadrat, envolicat en paper amb una merda de olor i que tampoc fa sabó, bueno, en resum....... també es pot viatjar amb la musica, proveu-ho!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! es un mon fantàstic o desde casa, barato, confortable....... petonet pardalets

Mar ha dit...

Hola parelleta!!!impressionants les vostres fotos, i el vostre viatge!!!!!!!!!!esper que esteu tant bé com quan vos vam conèixer!!
noltros ja hem tornat, se'ns ha fet curt però tot molt bé!
cuidar-vos!! fins prest!!
edu i mar