JAVA I - JAKARTA i BOGOR -

Diumenge, 24 de febrer de 2008. A les 16.00 hores hem sortit en direcció a Jakarta, capital d’Indonèsia. Ha esta un vol de set hores, tot i que amb el canvi horari, només n’hem perdut tres.
L’arribada a Jakarta ha estat una mica difícil, ja que estàvem molt ben acostumats al tracte eficient de Nova Zelanda i Austràlia i ben aviat hem comprovat que aquí no és el mateix. S’ha d’anar amb molt de compte amb la policia, qualsevol excusa i pretext és bo per demanar-te diners. Ho hem viscut en primera persona, concretament amb la policia d’immigració, finalment hem pogut solucionar el problema sense pagar ni un cèntim, evidentment! Hem entrat per la porta gran al país, jeje!
Desprès de la desagradable rebuda i encara un xic desconcertats hem anat a contractar un taxi. Estàvem tan atabalats que hem contractat la classe més alta -un mercedes nou de trinca- ja ens havia semblat un xic car però en aquell moment només volíem sortir de l’aeroport i treure’ns la sensació de ràbia i impotència. Quan l’hem vist ho hem agraït moltíssim. La ciutat de nit sembla qualsevol capital occidental, amb tots els seus gratacels il·luminats, que no són pocs.

Dilluns, 25 de febrer de 2008. Només despertar-nos hem mirat per les finestres de l’hotel i ens hem adonat que no sembla qualsevol capital occidental. Jakarta es caracteritza per barrejar-se grans edificis actuals amb cases antigues mig derruïdes, una imatge del tot peculiar.
Ens hem agafat el dia més o menys de relax, a més amb el jet-lag que portem sobre el nostre cos ha estat el més sensat.
Hem passejat pels carrers i hem comprovat lo desagradables que poden ser les olors de la ciutat: sentint la putrefacció d’animals morts, la barreja de les espècies dels menjars i els fregits dels “xiringuitos”, veient com la gent menja i viu als carrers, sobre voreres plenes d’escombraries , escarabats, rates grans com gats, la contaminació dels autobusos, cotxes i mil i una motocicletes, homes amb ungles angunioses de més de 10 centímetres de llargada, etc. Bé, la higiene és un punt i a part en aquest lloc.
Hem tingut la sort de conèixer dues persones encantadores que ens han fet passar una molt bona tarda nit, acompanyats amb productes de la nostra terra! Ens han donat alguns consells després de viure 2 anys en aquest país: s’ha de vigilar molt amb el menjar, en quant als restaurants intentar que siguin el més occidentalitzats possibles, als supermercats mirar que els productes estiguin ben precintats, etc.; no beure mai directament de llaunes ni ampolles, és massa senzill agafar infeccions importants; a la ciutat no utilitzar l’aigua de l’aixeta ni per rentar-se les dents!; vigilar amb la policia; no conduir vehicles, ja que sembla ser que alguns llestos es llencen sobre el cotxe “perquè els paguis com nous”; vigilar amb els transports públics, sobretot en les grans ciutats; etc.
També ens han explicat algunes curiositats...
La policia, a primera hora del matí, de tant en tant, es posa a la plaça Indonèsia amb altaveus i música house i comença a ballar per semblar més simpàtica i propera a la gent!
Ara fa dos mesos que han enxampat una banda mafiosa que es dedicava a robar els claus i els rails dels trens, provocant descarrilaments, accidents aparatosos i moltes morts. Així que, s’ha de tenir sort a l’hora d’agafar-lo.
Hi ha una zona que s’anomena three car zone, sembla a ser que per reduir vehicles la policia sanciona aquells que porten menys de tres ocupants. Realment la contaminació és exagerada, pots sentir com els pulmons es saturen de fums i no pots respirar! Menys mal que la majoria de gent es desplaça amb motocicletes o becak (bicicletes-taxi), sinó això seria insostenible.
La religió en aquest país és bastant diversa, conviuen la budista, hinduista , cristiana i musulmana, tot i que el gran percentatge de la població de Java practica l’islamisme. Ho pots notar amb els càntics corànics de les 4.30 del matí a endavant. Ens han comentat que d’uns anys ençà s’han començat a veure més dones amb el mocador, etc., és a dir, que hi ha un cert radicalisme en aquest aspecte.

Dimarts, 26 de febrer de 2008. Ha estat un dia acompanyat pel mal temps. Hem llogat un taxi (negociant el preu, ja que ells demanen quantitats altes d’entrada per ser turistes) perquè ens portés fins Bogor, ciutat que està a uns 60 quilòmetres de Jakarta. Allí hi ha els jardins botànics més grans del sud-est asiàtic. Hem passat dues hores passejant, la pena ha estat la pluja que no ens ha deixat gaudir de la totalitat dels llocs i racons d’aquests.
A partir de les 6 de la tarda aquí es fa fosc i no és recomanable sortir, a menys que et desplacis amb taxis i per anar a un altre establiment tancat. A més, és l’hora que comencen a sortir els mosquits (millor evitar-los pel tema de la malària i el dengue).
Els preus aquí són econòmics, tot i que normalment la gran ciutat és més cara. Els allotjaments van des dels 7-10 euros (els bàsics), tot i que per 20-40 euros es pot gaudir d’allotjaments de luxe molt ben condicionats amb aire condicionat (preferible als ventiladors per evitar els mosquits), llits molt confortables i nets, bany privat, esmorzar inclòs, televisió, entre d’altres serveis.
La gent és molt amable i simpàtica, tot i que, a vegades, es fa realment pesada. Un dels seus objectius amb nosaltres es poder treure alguna propina/benefici o vendre’ns alguna cosa.