IMPRESSIONS GENERALS I CURIOSITATS DE NOVA ZELANDA

Han estat 45 dies en aquest extraordinari país, composat per dues illes amb una superfície de 268.680 km², amb 31 Parcs Nacionals (tots gratuïts) i una població de 4 milions d’habitants. La seva capital és Wellington. Tot i que és una illa, podríem dir que britànica ens ha sorprès la quantitat d’asiàtics que hi ha, un 7.4% que es concentra majoritàriament a la ciutat d’Auckland (passejant pels carrers, alguns cops vàrem dubtar estar a Nova Zelanda).
La gran major part de la gent va a la seva, passa dels demés, de la imatge, de la roba, moltíssima gent de totes les edats i condició va descalça pels carrers, al supermercat, per tot arreu.
El caràcter, en general, de la gent és amable, accessible, respectuós (a tots els nivells), servicial i molt proper. Això es veu reflectit en el funcionament del país i en els serveis que s’ofereixen al ciutadà, on tot està orientat en facilitar i fer més senzilla la vida de la gent. A aquest nivell podem comentar, entre d’altres, que en qualsevol lloc on hi ha platges, parcs i espais públics pots trobar banys i vestidors, sempre molt nets i fins i tot, sempre amb paper higiènic! A totes les cabines telefòniques pots trobar guies de telèfon, completament noves, segurament perquè no hi ha vandalisme, d’aquesta manera poden oferir una millor qualitat en els serveis. No hi ha grafitis i el mobiliari del carrer està molt ben cuidat. En general, es respira molta seguretat arreu i si hi ha qualsevol “punt negre” (risc d’accidents, possibles robatoris als vehicles, etc) la policia ho indica amb cartells perquè els ciutadans prenguin mesures de precaució. Fins i tot, indiquen el risc d’incendis a cada punt amb cartells.
Parlant del caràcter i la mentalitat de la gent ens hem adonat que ens passen la mà per la cara en quant a educació i mentalitat medioambiental. Als anys 60 ja es mobilitzaven per recollir firmes i manifestar-se en contra de la creació de represes hidroelèctriques a l’Illa Sud, aconseguint parar nombrosos projectes.
En quant al reciclatge, la gent és tan conscient que ells mateixos (exceptuant les grans ciutats) van a dur tota la brossa als abocadors; separen el vidre i les ampolles de plàstic per colors, el cartró del paper, etc. Increïble! Estem a anys llum...
Un dels recursos econòmics és la fusta i el paper, però hem comprovat que ho fan de manera controlada, talen un tall de muntanya i tot seguit la replanten per complert.
A l’Illa Nord hi ha força maoris (els indígenes de l’illa), tot i que, només representen el 9.7% de la població. Donat que són els primers en habitar aquestes contrades la gran majoria de topònims són en idioma maori, que és la llengua co-oficial del país i la segona que s’ensenya a l’escola.
Les ciutats i pobles són increïblement nets. Les ciutats estan formades per un petit centre amb edificis alts i la resta són barris residencials, de cases de planta baixa, normalment de fusta, tot i que, també hi ha alguna d’obra. Mirant les cases pots veure que el nivell de vida és benestant, gairebé cadascuna té el seu jardí, la seva llanxa, l’autocaravana i hem vist que molta gent té cotxes antics.
A nivell de professions, ens ha sorprès positivament veure que hi ha una gran quantitat de dones treballant i/o manant en feines que per nosaltres són habituals d’homes: transportistes, conductores de bus, tasques d’obres públiques, etc.
Una de les poques coses a recriminar és la gran quantitat de cables elèctrics que espatllen el paisatge tot sovint. I en referència al menjar, el concepte que tenen és de “menjar ràpid” (fast food) i “per emportar” (take away), en conseqüència hi ha molta gent obesa.
Ah! Ens oblidàvem de comentar que aquí condueixen per l’esquerra, és a dir, han estat 45 dies vivint a l’inrevés.