NORDOEST ARGENTÍ - PROVÍNCIA DE TUCUMAN

Dissabte, 8 de desembre de 2007. Hem arribat a Tucumán, tard, com sempre. Aquí el bus sempre arriba una hora i escatx més tard del que publica.
San Miguel de Tucumán és una ciutat, lletja i bruta com la majoria de les ciutats argentines... Aquí comencem a veure més gent indígena, és a dir, més foscos de pell, més petitons, amb els ulls més “axinats”...
Ens hem mogut buscant el millor preu de lloguer de vehicle i negociant hem aconseguit un Volkswagen GOL, si sí, GOL, per tota la setmana que ve. És la millor forma de veure tots els poblets perduts i els paisatges que ens esperen pel nordoest argentí.
Al migdia hem sortit cap a la Vall del Tafi. El camí ha estat molt dolç, una carretera estreta i sinuosa que corria per la vall, amb un bosc frondós (Yunga) que ens acompanyava mentre pujàvem i la sensació d’estar perduts en un racó llunyà...en dues hores hem arribat a la localitat de Tafi, petita, amb una mica més d’encant que la majoria de pobles que hem vist fins a dia d’avui. Aquí hi ha molta costum de menjar “parrilladas” i tenen el mal gust de penjar els animals morts a la vista de tothom!
Havent dinat hem visitat la Quebrada de Tafi, el seu inici és el més bonic de tot, comença en una zona on hi ha les cases més benestants del poble, algunes d’estil ibisenc, i la curiositat de veure el fons de la vall ben fèrtil i la muntanya força pelada.
Hem visitat el Reserva Arqueológica de los Menhires, que són pedres tallades pels indieguitas, els indígenes de la zona. Havies de deixar anar la imaginació per observar algunes de les formes que anunciaven els cartells, solament hem vist clarament els monolits fàlics.

Diumenge, 9 de desembre de 2007. Al matí hem anat a visitar el museu Casa Duende. Propietat de dos portenyos (ciutadans de Buenos Aires) que un dia van començar a investigar sobre la cultura i tradicions dels indígenes de la zona andina d’Argentina. Molt interessant i curiós, com aquesta gent sempre buscava l’equilibri entre el femení i el masculí, com adoraven la Terra (Pachamama), com observaven els animals per entendre els canvis del temps, etc. Veient les celebracions d’aquesta gent entens algunes de les tradicions “catòliques” que no tenen massa sentit...
Després hem agafat el cotxe i hem sortit a conèixer la famosa Ruta-40 Argentina, que travessa tot el país. És una carretera majoritàriament de camí de carro, (terra). Hem passat per davant de les ruïnes de Quilmes (precolombines) però dissortadament no hem pogut veure-les. El motiu és el següent: el govern argentí va donar la concessió de les ruïnes i de l’hotel (que per cert està sobre el cementiri de l’antic poblat) a un tal Cruz. Aquest senyor va prohibir l’entrada als guies indígenes, perdent així els seus treballs i el dret a explotar el seu patrimoni! Ens van explicar que l’assumpte està en mans del jutge i mentre no hi hagi una resolució tindran l’accés tallat per al turisme i així boicotegen l’hotel. Tot i la p... ens ha semblat molt bé, creiem que és la primera vegada que veiem els “argentins” (tot i que són indígenes) lluitant pel que és seu!
Hem arribat a Cafayate, on passarem la nit. És un petit poble amb una plaça molt maca, on hi ha moltes vinyes i, per tant, molta tradició de vi. Fins i tot, són tan “privilegiats” que ja tenen un Sheraton en una de les vinyes i aquesta cadena té reservada la visita exclusivament per als seus clients, no sigui que es barregin “con el pueblo llano” i ara els Hilton s’han envejat i ja tenen un projecte per fer el mateix...
Hem estat en un hostel on el propietari, que coneix molt bé la zona ens ha explicat els problemes que hi ha amb la mineria per aquesta zona del nord. Fa uns anys quan van arribar amb les seves promeses i les presumptes millores per al poble la gent s’hi va tirar de cap. A dia d’avui, s’estiren els cabells, perquè són molt pocs els que treballen, ja que tot està força mecanitzat i els beneficis marxen fora del país. Ah! Una altra cosa que fa molt de mal: els governs i les seves campanyes de restricció d’aigua que gairebé prohibeixen rentar-te les dents i després t’assabentes que les mineres per exemple gasten diàriament més de 10000 litres! Sentir-ho ja fa MAL!