Dimarts, 11 de desembre de 
2007. Avui ens hem proposat arribar
fins Humauhaca, 
quasi frontera amb Bolívia, per admirar la famosa Quebrada de Humauhaca declarada Patrimoni de la Humanitat recentment. En trajecte fins Salta ha estat bastant trist donat que hem tingut boira gairebé tot el camí, perdent-nos poder gaudir de gran part de les espectaculars vistes del Parc Nacional de los Cardones (cactus autòcton utilitzat per la seva resistent fusta, que creix tant sols un centímetre per any!) i de la imponent baixada des de 3.400 fins a uns 1.200 metres, coneguda com la “cuesta del obispo”. No vàrem tenir la sensació de desnivell com ens varen comentar que tindríem ja que no veiem més lluny de 10 metres.
Mentre baixàvem hi havia una senyora que feia dit i l’hem pujat al cotxe. Parlant amb ella ens ha comentat que és directora d’una escola de la zona i com que no té diners per poder-se comprar un cotxe es veu obligada a fer autostop, ja que el transport públic és molt limitat. Hem vist que és un fet habitual per la gent de la zona i ens comentava que normalment són els turistes qui els fan de taxistes samaritans.
Ens ha explicat que els educadors/docents han de quasi lluitar contra els governants per poder educar a la gent perquè tingui un ofici i s’assegurin un futur. Els governants d’aquest país prefereixen que el nivell de l’educació sigui molt baix per poder tenir el país més controlat. Això és el que ha succeït en qüestió de pocs anys. A més, ens argumentava com alguns polítics es dediquen a comprar els vots en manera de soborn, oferint suculents menjars, matalassos, diners (una petitíssima quantitat que acontenta la gent), etc. La regió de Salta és una zona per explotar en tema de turisme. Aquest és el projecte que des de fa uns anys estan duent a terme algunes escoles rurals, intentant que els nois arribin a tenir alguna professió relacionada amb el tema turístic, sobretot fent de guies (qui millor que ells coneixen els seus pobles!).
Ara entenem més el que ens varen explicar a Esteros del Iberà: la propietària de la posada on estàvem, veient que la gent del poble no tenia educació ni professió va voler emprendre un projecte educatiu treballant amb 6 famílies i ensenyant i conscienciant la importància de treballar per guanyar-se el menjar. Es va posar en contacte amb el ministeri d’agronomia per tal que un tècnic li donés tots els coneixements que necessitava per instruir a aquestes persones perquè fossin pagesos autònoms. Va necessitar tot un any de seguiment constant per aconseguir que les llavors donessin el seu fruit, ja que la gent no era molt donada a la feina. Després d’aconseguir la fita proposada,
el go
vern va inventar-se un nou ajut, l’ajut de treball que consisteix en les persones que no treballen se les recompensa amb una mísera propina perquè continuïn amb la seva pobresa comfortable. Així que tot l’esforç se’n va anar a norris ja que van preferir no treballar i que els diners els continuessin caient del cel. Aquesta pràctica per part del govern és molt usual i exposa clarament el seu objectiu (continuar seient en el tro).
Hem passat per Salta per fer uns encàrrecs i la ciutat tot i dir-se Salta La Linda, no entenem perquè! La primera impressió ha estat de ciutat bruta i sense cap tipus d’encant, a part de la plaça major (9 de julio). El que sí ens ha fascinat és el camí que la uneix amb la ciutat de Jujuy. Una carretera comarcal asfaltada de no més de 6 metres que s’endinsava en una muntanya tupida de foresta. Un camí excepcional de selva (bosc de “yunga”, com aquí es coneix), Des de Ju
juy fins Humauhaca, passant p
er la Quebrada de Humauhaca,
ens vam emocionar veient 
l’increïble camí de colors que dibuixaven les muntanyes, com si de la paleta d’un pintor es tractés. Són fascinants i no saps quan parar amb la càmera!, la pena és que segurament no es podrà apreciar tota la seva bellesa que desprèn en una simple fotografia.
Al vespre hem anat a sopar a un restaurant del poble on hi havia música tradicional en viu. Hem gaudit d’una màgica vetllada endinsant-nos en aquest món andí.
2007. Avui ens hem proposat arribar
fins Humauhaca, 
quasi frontera amb Bolívia, per admirar la famosa Quebrada de Humauhaca declarada Patrimoni de la Humanitat recentment. En trajecte fins Salta ha estat bastant trist donat que hem tingut boira gairebé tot el camí, perdent-nos poder gaudir de gran part de les espectaculars vistes del Parc Nacional de los Cardones (cactus autòcton utilitzat per la seva resistent fusta, que creix tant sols un centímetre per any!) i de la imponent baixada des de 3.400 fins a uns 1.200 metres, coneguda com la “cuesta del obispo”. No vàrem tenir la sensació de desnivell com ens varen comentar que tindríem ja que no veiem més lluny de 10 metres.Mentre baixàvem hi havia una senyora que feia dit i l’hem pujat al cotxe. Parlant amb ella ens ha comentat que és directora d’una escola de la zona i com que no té diners per poder-se comprar un cotxe es veu obligada a fer autostop, ja que el transport públic és molt limitat. Hem vist que és un fet habitual per la gent de la zona i ens comentava que normalment són els turistes qui els fan de taxistes samaritans.
Ens ha explicat que els educadors/docents han de quasi lluitar contra els governants per poder educar a la gent perquè tingui un ofici i s’assegurin un futur. Els governants d’aquest país prefereixen que el nivell de l’educació sigui molt baix per poder tenir el país més controlat. Això és el que ha succeït en qüestió de pocs anys. A més, ens argumentava com alguns polítics es dediquen a comprar els vots en manera de soborn, oferint suculents menjars, matalassos, diners (una petitíssima quantitat que acontenta la gent), etc. La regió de Salta és una zona per explotar en tema de turisme. Aquest és el projecte que des de fa uns anys estan duent a terme algunes escoles rurals, intentant que els nois arribin a tenir alguna professió relacionada amb el tema turístic, sobretot fent de guies (qui millor que ells coneixen els seus pobles!).
Ara entenem més el que ens varen explicar a Esteros del Iberà: la propietària de la posada on estàvem, veient que la gent del poble no tenia educació ni professió va voler emprendre un projecte educatiu treballant amb 6 famílies i ensenyant i conscienciant la importància de treballar per guanyar-se el menjar. Es va posar en contacte amb el ministeri d’agronomia per tal que un tècnic li donés tots els coneixements que necessitava per instruir a aquestes persones perquè fossin pagesos autònoms. Va necessitar tot un any de seguiment constant per aconseguir que les llavors donessin el seu fruit, ja que la gent no era molt donada a la feina. Després d’aconseguir la fita proposada,
el go
vern va inventar-se un nou ajut, l’ajut de treball que consisteix en les persones que no treballen se les recompensa amb una mísera propina perquè continuïn amb la seva pobresa comfortable. Així que tot l’esforç se’n va anar a norris ja que van preferir no treballar i que els diners els continuessin caient del cel. Aquesta pràctica per part del govern és molt usual i exposa clarament el seu objectiu (continuar seient en el tro).Hem passat per Salta per fer uns encàrrecs i la ciutat tot i dir-se Salta La Linda, no entenem perquè! La primera impressió ha estat de ciutat bruta i sense cap tipus d’encant, a part de la plaça major (9 de julio). El que sí ens ha fascinat és el camí que la uneix amb la ciutat de Jujuy. Una carretera comarcal asfaltada de no més de 6 metres que s’endinsava en una muntanya tupida de foresta. Un camí excepcional de selva (bosc de “yunga”, com aquí es coneix), Des de Ju
juy fins Humauhaca, passant p
er la Quebrada de Humauhaca,
ens vam emocionar veient 
l’increïble camí de colors que dibuixaven les muntanyes, com si de la paleta d’un pintor es tractés. Són fascinants i no saps quan parar amb la càmera!, la pena és que segurament no es podrà apreciar tota la seva bellesa que desprèn en una simple fotografia.Al vespre hem anat a sopar a un restaurant del poble on hi havia música tradicional en viu. Hem gaudit d’una màgica vetllada endinsant-nos en aquest món andí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada