BUENOS AIRES

Divendres, 23 de novembre de 2007. Avui a les 14.30 hores hem agafat un vol cap a Buenos Aires amb la companyia ANDES. És una companyia nova de vol que, contràriament a Aerolínias Argentinas, fan bons preus. Durant el matí hem estat a l’hostel de Puerto Madryn on hem conegut a una gent de ses illes molt enrotllada!
A les 17 hores hem arribat a Capital Federal. El dia ha estat tot núvol i a 18 graus. Tot i que ens havien dit que fins feia poc estaven a 30 graus! El temps està a tot arreu un xic boig.
La primera impressió de Buenos Aires és que és una ciutat enorme, amb gran quantitat de soroll i que els conductors fan rallie per les carreteres! Són exageradament agressius... la gent al volant fa realment por, són increïblement temeraris, no existeixen ni carrils, ni senyals. Superada la primera prova, ens han portat fins el nostre hostel, que es troba al barri de San Telmo. És un barri antigament anglès conegut per la seva fira d’antiguitats.
Avui hem volgut anar a sopar a un lloc típicament argentí i típicament de carn. Hem de dir que la carn no és tant bona com diuen els argentins i després de tastar-la vàries vegades, som de l’opinió que està al mateix nivell que la carn nostra, fins i tot la supera o pot ser és que nosaltres estem molt ben acostumats. L’única diferència és que ells a tot li posen l’eslògan que és el LO MEJOR DEL MUUUUNDO. Pot ser és qüestió d’autoestimes o de millor màrqueting.

De dissabte 24 a divendres 30 de novembre de 2007. Aquesta setmana a capital federal hem conegut els diferents i més famosos barris de la ciutat. Tots tenen el seu encant i són completament diferents els uns dels altres: San Telmo, La Boca, Retiro, Microcentro, Recoleta, Palermo Soho, Palermo Hollywod, Puerto Madero , Once i Caballito.
Aquesta ciutat té 15 milions d’habitants, una tercera part de tota l’Argentina es concentra aquí.

San Telmo és on nosaltres ens hem allotjtat. És una barri amb encant, els seus edificis són d’arquitectura anglesa i tots els diumenges es fa una fira d’antiguitats que arreplega moltíssima gent. La podríem comparar amb el mercat dels encants de Barcelona o del rastro de Madrid. La llàstima d’aquest lloc és que és molt brut i no tenen cura de res.
La Boca és el barri més famós de Buenos Aires. Aquest petit “cuartiere” es va fer amb gent italiana que va arribar el segle passat. Durant el cap de setmana, el carrer El Caminito i els seus voltants s’omplen de turistes que es barregen amb balladors de tangos i cantants que recorden les cançons de Carlos Gardel. És un lloc molt típic però ple d’encant. S’anomena

així perquè es troba ubicat en la boca del riu que actualment està contaminat per totes les indústries que hi ha. És un tema que el govern no tracta, el medi ambient. El dijous vàrem presenciar una manifestació, protestant pel sanejament del “riachuelo”, referint-se al riu de la Boca. Sembla a ser que el govern va prometre que recuperaria aquest però d’això ja fa molt temps.

Microcentro és el centre de negocis de la ciutat, tot ple d’edificis altíssims i de vidre. També hi ha la famosa plaça de Mayo, on cada dijous es reuneixen les mares dels fills desapareguts en la dictadura militar. L’envolta la casa rosada, que és l’ajuntament, famosa per ser des d’on va parlar des del balcó Evita Perón als argentins. A l’avinguda de Mayo hi ha un dels més famosos bars de la ciutat El Tortoni, data del segle passat, allà es reunien personatges coneguts de la ciutat i l’interior de local està ple de vitralls, és digne de veure. Fa pensar en un bistrot francès. Hi ha fotografies de famosos i entre elles vàrem veure una de l’Imanol Arias i una altra del Joan Manel Serrat. Hem visitat un recinte anomenat galerias Pacífico, que a més a més de fer shopping pot gaudir d'uns espectaculars frescs i vitralls. Aquí també es troba el centre cultural Jose Luís Borges amb exposicions permanents i itinerants, a més a més, els caps de setmana ofereix shows de tango gratuïts.

Recoleta és el barri més senyorial de tots, on es troben totes les ambaixades i hotels de gran categoria. Els edificis són d’estil francès. El cap de setmana es fa una fira d’artesania que ocupa tota una gran plaça. Hi ha un cementiri molt famós perquè estan enterrats els personatges més il·lustres de “la Argentina” i es fan visites guiades als diferents mausoleus!! Moltíssima gent hi va!

Pots adonar-te del "caché" que hi ha al barri quan veus els passejadors de gossos! Nois/es portant un mínim de cinc cans junts!
Hi ha una llibreria anomenada Ateneo que antigament era un teatre, és un lloc excepcional, per admirar. Els palcs estan acomodats amb butaques per gaudir de la lectura i hi ha un bar a sobre de l’escenari, està ambientat amb música de piano en directe.

També hi ha un jardí japonès de grans dimensions, un jardí botànic i un zoològic.

Retiro i Puerto Madero és la zona que es troba al costat del riu. És una zona molt “cool”. Puerto Madero és una petita zona de port amb un passeig ple de restaurants, ens recordava molt al Maremagnum de Barcelona, en més petit. Tot i que, hi havia iots ancorats en el port, l’aigua no semblava ni aigua. Hi ha un pont molt famós que el va fer un arquitecte espanyol, Calatrava, que s’anomena el pont de la dona. De nit és maco veure-ho tot il·luminat.
Hi ha dos barris diferenciats a Palermo, que són Palermo Soho i Palermo Hollywood. Palermo Soho ha estat una nova zona de shopping i bars, un tipus born de Barcelona, amb les seves botigues i locals fashion.
Palermo Hollywood és la zona de restaurants més actual, amb locals de disseny. Els preus per menjar per nosaltres són econòmics. La gastronomia és bona i variada.
Once és una barriada popular, famosa entre els argentins per anar a comprar, però nosaltres ens vàrem apropar per conèixer el famós restaurant-confiteria Las Violetas. Un local del segle passat que havia estat un palau. Realment, un altre lloc a tenir en compte per anar a visitar. Són famosos pels seus “panes dulces”. Els propietaris del lloc són uns asturians que varen provar sort per aquestes terres.

Sobretot, el que més ens ha sobtat positivament han estat la quantitat de parcs i zones verdes que hi ha a la ciutat. Hi ha un arbre amb les flors de color lila que vesteix els carrers de la ciutat. El gran pulmó de la capital és la Reserva Costanera del Sur on la gent aprofita per desconnectar del ciment i de l’estrés. És un agradable passeig.
També és digne de menció l’obsessió futbolística que es viu a la ciutat, amb els dos grans equips Boca i River. Els fanàtics d’aquests clubs arriben a matar-se pel que en teoria és un esport. I cóm no destacar la figura que representa Maradona per ells, elevat a la categoria de Deu, oblidant per complet l’arruïnada i penosa vida que ha portat sempre. Molts l’exculpen pel fet de que els seus origens eren d’una Villa ( fabeles argentines). Actualment, a més de trobar-nos a tot arreu la imatge de Maradona s’hi afegeix la de Messi. Sembla a ser que ja l’han triat com a successor, entenem que és la necessitat argentina de buscar referents mundials.
Respecte las Villas, ens han comentat que la ciutat de Buenos Aires es troba envoltada d’aquestes, Són barris molt pobres i perillosos on la gent, des de petits, busca aliment de qualsevol manera. No és gens estrany que els nens duguin armes. És una realitat que el govern intenta amagar al turista, perquè cregui que el país està millor de la realitat que es viu. Però no cal anar fins les villes per adonar-se de la pobresa que hi ha. A partir del vespre, quan la gent treu les seves escombraries al carrer, les persones més necessitades comencen a rebuscar per totes les bosses de brossa.
Ens havien advertit de la inseguretat de la ciutat i de no sortir dels camins més transitats, per precaució. Però el govern també intenta camuflar aquesta sensació col·locant policies a cada cantonada.
Una de les coses més típiques de tota l’Argentina és la seva beguda, el MATE. És una herba, tipus té, amb un gust tot peculiar, que la beuen a totes hores! És a dir, vas pel carrer i la gent porta el termo d’aigua calenta per anar afegint a la bombilla (que és un recipient tipus got decorat amb diferents motius), aquesta pot ser feta de carbassa, de fusta o ,fins i tot, n’hi ha de plata. Per ells a part de ser una beguda és una excusa o/i motiu de reunió social.
Finalment, després de 6 dies de caminar i transitar per la gran ciutat necessitàvem sortir i tornar a estar en contacte amb la natura!