Divendres, 30 de novembre de 2007. Avui hem marxat en avió cap a Iguazú. Només arribar el termòmetre marcava 33 graus! Quin canvi de clima, a més, estem en un lloc completament tropical. Així que la humitat es deixa notar.
Només arribar al poble vam veure que el hostel que havíem reservat era completament diferents del que oferien! així que, tot i la cleca de calor, vam començar a buscar un altre...
Dissabte, 1 de de
sembre de 2007. P
er fi hem vist les famoses catarates d’Iguazú.
Només arribar al poble vam veure que el hostel que havíem reservat era completament diferents del que oferien! així que, tot i la cleca de calor, vam començar a buscar un altre...
Dissabte, 1 de de
sembre de 2007. P
er fi hem vist les famoses catarates d’Iguazú. Aquest
matí hem agafat el bus
que ens portava fins el Parc Nacional d’Iguazú, argentina, per poder gaudir de les espectaculars salts d’aigua. Realment, són dignes de veure! És un espectacle que ens ofereix la natura.
Hem passat tot el dia en el parc admirant les catarates des de tots els diferents punts possibles. També hem tingut oportunitat de poder veure fauna de la zona com: difer
ents varietats d’oce
lls, iguanes, coaties, etc.
Hem aprofitat per banyar-nos en un tall petit del riu Iguazú que estava habilitat. No hi ha res més agraït amb aquesta calor que ens ha acompanyat tot el dia, arribant a 43 graus de temperatura!. Això influeix en el tarannà de la gent de la zona, tot va més lent, ningú té pressa per res i les coses es fan am
b la més gran de les tranquil·l
itats, és a dir, amb la cal
ma!
Nosaltres que no estem habituats a aquestes calors teníem la sensació de que el nostre cervell feia estona que s’havia fos i el nostre cos no responia. L’únic que sentíem era necessitat de dormir, ja que estàvem rebentats, així que després de la grata excursió vam desaparèixer en l’habitació amb aire acondicionat!
matí hem agafat el bus
que ens portava fins el Parc Nacional d’Iguazú, argentina, per poder gaudir de les espectaculars salts d’aigua. Realment, són dignes de veure! És un espectacle que ens ofereix la natura.Hem passat tot el dia en el parc admirant les catarates des de tots els diferents punts possibles. També hem tingut oportunitat de poder veure fauna de la zona com: difer
ents varietats d’oce
lls, iguanes, coaties, etc.Hem aprofitat per banyar-nos en un tall petit del riu Iguazú que estava habilitat. No hi ha res més agraït amb aquesta calor que ens ha acompanyat tot el dia, arribant a 43 graus de temperatura!. Això influeix en el tarannà de la gent de la zona, tot va més lent, ningú té pressa per res i les coses es fan am
b la més gran de les tranquil·l
itats, és a dir, amb la cal
ma!Nosaltres que no estem habituats a aquestes calors teníem la sensació de que el nostre cervell feia estona que s’havia fos i el nostre cos no responia. L’únic que sentíem era necessitat de dormir, ja que estàvem rebentats, així que després de la grata excursió vam desaparèixer en l’habitació amb aire acondicionat!
Diumenge, 2
de desembre d
e 2007. Per poder dir que has vist la totalitat del Parc Nacional Iguazú s’ha de visitar la part del costat brasiler. S’ha d’atravesar la frontera i dirigir-te a Foz d’Iguaçú. Aquest costat dóna una vista panoràmica dels caients d’aigua. Igualment increïble, tot i que, el trajecte pel parc és molt més curt. La diferència entre tots dos parcs és que en el costat argentí estàs al bell mig 
dels salts d’aigua. Per tant, t’of
ereix poder viure més les sensacions del lloc i la durada del recorregut és més llarga ja que hi ha més extensió per poder visitar. En canvi, tot i que l’entrada al parc té el mateix preu, en el costat brasiler ofereixen més varietats d’activitats per fer (rafting, rappel, escalada, etc.) i la visió de les catarates, com ja hem comentat, són més de postal.
de desembre d
e 2007. Per poder dir que has vist la totalitat del Parc Nacional Iguazú s’ha de visitar la part del costat brasiler. S’ha d’atravesar la frontera i dirigir-te a Foz d’Iguaçú. Aquest costat dóna una vista panoràmica dels caients d’aigua. Igualment increïble, tot i que, el trajecte pel parc és molt més curt. La diferència entre tots dos parcs és que en el costat argentí estàs al bell mig 
dels salts d’aigua. Per tant, t’of
ereix poder viure més les sensacions del lloc i la durada del recorregut és més llarga ja que hi ha més extensió per poder visitar. En canvi, tot i que l’entrada al parc té el mateix preu, en el costat brasiler ofereixen més varietats d’activitats per fer (rafting, rappel, escalada, etc.) i la visió de les catarates, com ja hem comentat, són més de postal. 
La crítica a fer al Parc Nacional és que a dintre del costat argentí hi ha un macrohotel, actualment concessionat a la cadena Sheraton, gens integrat en el paisatge. El més trist és que el govern en comptes d'aprofitar un hotel colonial abandonat va permetre talar més selva per construïr aquella "obra d'a
rt".
rt".
Dilluns, 3 de desembre de 2007.
Hem agafat un autobús des d’Iguazú fins a Posadas, que dura 6 hores. Aquesta capital de la província de Misiones, no té res d'especial, ens servirà de pont per anar fins la reserva d’Esteros del Iberà que és on realment volem arribar.
1 comentari:
quueeeeeeee guuuaaaapppppoooooo!!!!!! estem ara mateix a uns i graus sota zero. Estic arreglant una porta a casa d'un amic ara mateix i com quel fuster tarda a venir estic mirant el vostre blogg. estem a menys dos, i vosaltres a 30-40! quina enveja nens, nosaltres semblem iaies amb les mantetes. No havia vist en ma vida aquestes cascades son impresionants, de moment, de tots els llocs que heu visitat aquest es el primer de la meva llista, felicitats per la vostra el.lecció. I ara us paso a un amic celista que estudia a saarbrücken i que també s'ha quetat vocabadat.....La verdad es que me entra envidia sana al ver todo lo que estais haciendo, en vuestra vuelta al mundo pasais por Saarbrücken???Es precioso, aunque no hay cascadas.Bueno, un saludo de un aragones.
Publica un comentari a l'entrada