ESTEROS DEL IBERÀ

Dimarts, 4 de desembre de 2007. Ens hem llevat molt d’hora per agafar el “bus” cap a Colonia Pellegrini, que serà el nostre “campament” per visitar la Reserva Natural d’Esteros del Iberà. Desprès de la pallissa de bus i de suar com pollastres, ja que el camió en que viatjàvem tenia aire condicionat a la calor que feia fora! Hem arribat a la Posada de la Laguna, la nostra “casa” perals propers dies, i tot ha canviat! Què maca! La piscina, el petit moll que dóna a la llacuna, la nostra habitació ... Un cop hem dinat i havent decidit de passar la tarda descansant ens hem remullat a la piscina i hem descansat tot escoltant els cants dels ocells.
A les set hores, més o menys, tot s’ha tapat de cop i ha vingut una tempesta amb molt de vent, semblava que cauria el diluvi universal però la cosa ha quedat en res.

Dimecres, 5 de desembre de 2007. Un cop ben descansats i amb el dia perfecte, perquè no ha fet un sol infernal. Hem sortit a navegar per la llacuna Iberà, amb una extenssió de 5.000km2 aproximadament. Hem vist el yakaré, que és de la família del cocodril i del caiman, “només” diferenciat per la seva mesura. El cocodril fa més de 7 metres, el caiman, entre 2 – 5 metres i el yakaré fa uns 2.20 metres de llargada màxima, (sempre mesurant des de la punta del morro fins la punta de la cua.) Ben bé, que són juràssics! amb aquella pell que sembla tan dura, amb relleu i aquelles dents... el guia ens ha explicat que normalment estan fora de l’aigua, ja que són animals de sang freda i necessiten del sol per escalfar-se. A l’aigua solament entren per caçar, que segons ens ha dit el guia són tan mandrosos que obren la boca i esperen que els peixos entrin atrets pel color vermellós de la seva “gola” i l’àpat està servit! També, hem sabut que hi ha dos tipus de yakaré, el negre que és el que es veu als costats de la llacuna i en els pantanals i l’obero que te un color més verdós i amb el morro més curt, que s’amaga més als interiors de la vegetació. Hem vist carpinxos, que són els rosegadors més grans del món. Sembla un castor gegant! A més a més, són bons nedadors i tot i ser vegetarians tenen dos incisius molt poderosos per defensar-se dels yakarés, guineus, etc.
També hem vist una gran varietat d’ocells, en tota la reserva es conten 350 espècies diferents! Alguns són; el martin pescador, el federal, el cardenal, el carpintero, el i la lavandera (és diferent el mascle de la femella), la garça blava, la garça morada, la tijereta, el itapa, el yaha, el gallito de agua, anecs exòtics, picaflors, teros, cormoranes, cotorres, entre d’altres.
A la tarda hem anat a fer una ruta a cavall, de més de dues hores. La zona és molt maca i per primer cop des de que viatgem ens ha agradat inclòs per viure-hi.

Dijous, 6 de desembre de 2007. Al matí hem sortit a fer una caminadeta per la petita selva subtropical amb la intenció de veure monos aulladores (carayà). I hem tingut molta sort. Què bonics! El mascle és de color negre i un xic més gran que la femella que és de color marró clar. El mascle dominant és l’únic que té femelles, quan dos mascles lluiten per ser el dominant provoca que el perdedor hagi de deixar el clan acompanyat de les femelles que li són fidels. També són animals molt forts en les copes dels arbres i amb els seus ullals punxaguts es defensen dels seus predadors.
Estaven dormint en els seus arbres dormitoris, que són diferents dels que utilitzen per menjar i els que ho fan per fer les seves necessitats. És el mico més gran d’Amèrica i segons els experts és l’animal més sorollós del món. Criden per replegar tota la manada en cas de perill o de canvi de temps. Fa anys que aquest s'havia extingit en aquesta regió, el motiu era que la gent de la zona creia que aquests portaven mals auguris, a més del valor que donaven a la seva pell. Però aquí reapareix la figura de Douglas Tompkins, la seva dona i la seva associació no lucrativa, tot i la mala premsa per part dels governs argentí i xilè, s'encarreguen de reintroduïr tots els animals que per culpa de l'home s'havien extingit (ós formiguer, lobito de agua, carayà, entre d'altres espècies). Per part de l'associació hi ha intenció de reintroduïr a última escala el yaguareté (felí de la família dels jaguars). Tot i que serà una tasca més difícil perque s'ha de preparar i conscienciar al poble.
Encara que la gent del lloc no ho vegi creiem que està fent un BÉ amb majúscules preservant moltes zones de gran biodiversitat que haurien explotat i malvenut els governs amb les seves ansies d'omplir les seves butxaques.

A la tarda hem sortit a navegar per veure la posta de sol des de la llacuna i aprofitar per veure més animalons. Hem tingut la sort de poder veure cérvols, que són enormes, veure carpinxos de molt a prop, yakares i com no molts ocells. Els colors de la posta de sol han estat molt bonics amb la llacuna com a mirall i la calma del lloc.