PARQUE NACIONAL TORRES DEL PAINE

Dilluns a dijous, 5 a 8 de novembre de 2007. A les 7.15 a.m. ens ha vingut a buscar el bus per anar cap el famós parc nacional de Torres del Paine.
És completament veritat que aquí els autobusos et venen a buscar allà on tu estiguis allotjat! impensable en el nostre país. Realment és molt còmode i agraït, i més si és a primera hora del matí.
El trajecte ha durat unes 3 hores fins el parc. Després de pagar 22€ per persona per l’entrada hem començat l’aventura.
El recorregut del parc es pot fer complet o en forma de W. Per condicions climàtiques de moment només deixen fer el tram de la W, ja que encara està nevant força i és perillós. Així que estarem gaudint de la natura durant 4 dies i 3 nits.
El primer dia vam fer el trajecte per anar a veure el glaciar Grey, del refugi Paine Grande al glaciar i tornar. Va ser una caminata d’unes 6 hores. El clima va ser fred amb bastant vent i pluja, però com sempre a estones.
El segon dia va ser el recorregut més llarg, del refugi Paine Grande fins el refugi Los Cuernos, de 8 horetes, on vam poder gaudir de glaciars, boscos, llacs i dels cuernos del Paine -situat al bell mig del valle del Francés- aquestes muntanyes tenen la peculiaritat que són d’estrats de colors molt diferenciats. El clima va millorar substancialment però en algun moment ens va nevar.
El tercer dia, del refugi Los Cuernos al refugi El Chileno, molt més descansat, varen ser 5 hores de pujadeta fins el refugi que es trobava en una vall. Els paisatges del tot bucól·lics . Tot i que, el temps per aquestes contrades és capritxós i tant va fer sol, com va ploure, i fins i tot, en arribar al refugi ens va pedregar.
El quart dia vàrem anar al mirador Torres del Paine, possiblement considerada la pujada més forta de la W, dues hores de camí amb un fort desnivell amb roques en la recta final. La caminata va durar unes 5 hores. Va ser molt maco ja que només de sortir a caminar va començar a nevar i ens va acompanyar la neu durant tot el trajecte. En arribar a dalt tot estava completament tapat, però l'espera sota la neu va regalar-nos uns minuts de cel obert per poder admirar les tres torres.
Seguidament vam baixar fins al refugi les Torres on a les dues una furgoneta ens esperava per portar-nos cap el bus que ens duia de tornada cap a Puerto Natales.
El nivell d’exigència del parc és mig. Les hores de trekking depenen de l’exigència i de l’estat de forma de cadascú. La pàgina web sempre és bastant generosa i la durada dels camins els compta per fer-los amb tranquil·litat o per aquells que no estiguin en molt bona condició física.
En la Patagònia es diu que en un mateix dia pots viure les quatres estacions de l’any i realment és així. El temps en aquesta zona és completament imprevisible. L’únic que has de fer és anar ben preparat.

La nostra crítica respecte el parc és que amb la quantitat de diners que fan pagar per poder entrar, no el tenen en tan bones condicions: les passarel·les i els ponts haurien d’estar en bon estat, els arbres morts reciclar-los per fusta, més senyalitzacions per no portar a confusions, etc.
El govern es desentén completament del parc. Ofereix concessions anualment i, per tant, l’empresa que guanya el concurs posa preus abusius per poder gaudir de les instal·lacions: dormir en un simple refugi costa al voltant d’uns 30€ i no t’ofereixen ni una trista manta!, si prefereixes dormir en una cabanya o una habitació privada et demanaran el mòdic preu d’uns 85€, no res, si vols plantar la teva tenda de campanya també et demanaran uns 30€ en total! Quina ganga! I ni parlar-ne si vols prendre un refresc, té, cafè amb llet o qualsevol caprici, et fan pagar les ganes...
Tot i així, hem de dir que el parc ens ha agradat moltíssim però creiem que és bo saber tots els ets i uts.