PARQUE NACIONAL LOS GLACIARES NORTE -EL CHALTÉN-

Diumenge, 11 de novembre de 2007. Altre cop a les 8 del matí ens han vingut buscar, que al final han sigut les 9, per anar cap a El Chaltén.
El parc nacional de Los Glaciares es divideix en dos sectors; els nord i el sud. El campament base del sud és Calafate amb el seu Perito Moreno i altres zones i glaciars, i el campament base del nord és la població de El Chalten, (que es troba dintre del parc) amb el cerro Fitz Roy, glaciar Laguna Torres i cerro Torres, entre d’altres.
Hem preferit venir avui per poder descansar i estar tranquils en aquest petit poblet. El Chalten també està creat pel turista ja que hi ha diversos locals on ofereixen excursions vàries per la zona, botigues de roba de muntanya i molts allotjaments, sobretot per lo petit que és. És un lloc amb encant però que dintre de poc el perdrà perquè s’està fent més gran i ja estan pavimentant els carrers, fet que li donava un distintiu més rústic.

Dilluns, 12 de novembre de 2007. Al matí ens ha passat a recollir un bus per portar-nos a un dels extrems del parc, l’hosteria El Pilar. El temps no pintava gaire bé, el cel molt tapat i amb boirina. Hem fet una caminada per arribar a Laguna de los Tres, que és alhora un mirador excel·lent per veure el Fitz Roy (3400m), situat a 1150m sobre el nivell del mar. Quan començàvem a pujar ha començat a nevar. Però considerant el temps en la Patagònia no ens hem aturat en la pujada.
Aquest cop no hi hagut sort, en arribar a dalt encara nevava més fort i els núvols ens privaven la panoràmica! Ha estat una mica frustrant, després de l’esforç... però és el desig del clima... hem baixat i caminat a través del parc per arribar a Laguna Torre a la base del cerro que porta el mateix nom. La neu ha estat una fidel companya de viatge durant les 8 hores de ruta. Hem arribat al càmping on passarem la nit i ens han ofert una xocolata calenta que ha ajudat a refer-nos de l’esgotament. Què romàntic... estàvem estirats a la tenda i mirant a l’exterior com nevava.

Dimarts, 13 de novembre de 2007. Quina nit! Entre el fred i la incomoditat no hem descansat gens! Però quan hem obert la tenda i hem vist aquell Sol...
Després de esmorzar i preparar-nos per fer el que aquí anomenen “supertrekking”; caminada per sobre del glaciar Torre... Hem tardat unes dues hores fins arribar a la morena (sediments arrossegats pel glaciar durant el seu creixement) més propera al glaciar. La caminada en si és molt maca però quan et poses els grampons per caminar sobre el gel és Espectacular, amb el Cerro Torre davant teu! També hem fet un petit tast del que és escalar una paret de gel! Després d’unes deu hores de caminada hem arribat al poble! ESGOTATS!

El dia ha compensat el d'ahir ja que ens han comentat que el Cerro Torre és la muntanya més difícil de veure durant tot l'any, diuen que sempre hi ha molts núvols.

Dimecres, 14 de novembre de 2007. Tot i que volíem descansar i llevar-nos molt tard, a les 8 hores estàvem desperts! Amb molta calma hem esmorzat, dutxat i preparat per sortir a caminar a les 11.30 hores. Per respecte a les nostres cames, “solament” hem fet una ruta de tres hores. Avui si que hem pogut veure el Fitz Roy, quina alçada! És una formació rocosa de granit, igual que el Cerro Torre. Aquestes dues muntanyes són un dels objectius més difícils pels escaladors alpins més agosarats. De tornada hem passat per la laguna Capri, també molt maca i després de dinar amb molta calma hem retornat a Calafate.
Torres de Paine és espectacular pel seu conjunt de llacs, vegetació, muntanyes, etc. Aquest parc ens ha semblat molt espectacular pels dos cims tan punxeguts i rocosos que té. La vegetació és una mica depriment, donat que hi ha tants arbres vius com morts. Això és degut a que no s’arrelen molt fort i amb vents de fins a 140km/h és encara més difícil mantenir-se drets.
De tornada amb el bus ens hem posat a parlar amb el conductor, un noi argentí molt agradable que ens ha explicat una mica més la realitat del país. Es curiós com els polítics es dediquen a modificar les dades en referència a l’economia i la taxa de pobresa, publicant millores irreals en els mass media per vendre el “producte” argentí a nivell internacional. A dia d’avui al nord d’Argentina encara hi ha gent morint de fam. Aquí a la Patagònia, els argentins guanyen entre 500-600 € (és dels sous més elevats del país) i estan vivint a un nivell molt similar a Espanya pel que fa a roba, restaurants, etc.! Cóm poden dir que el país va bé!! És clar, pels de sempre sí!

(vista panoràmica de Cerro Torres i Fitz Roy)