Divendres, 9 de novembre de 2007. A les 6.45 a.m. ens ha vingut a buscar el bus per anar direcció El Calafate, ja canviem de país i saltem a Argentina.
Només arribar la diferència s’ha fet notòria, primer de tot, aquest poble està construït pel turisme i només pel turisme. És clar, gira al voltant del glaciar Perito Moreno. La construcció del poble és bonica. L’avinguda principal està farcida de botigues de muntanya i souvenirs, restaurants, bars, xocolateries i altres al servei del turista. Els preus en comparació a la resta d’Argentina, pel que ens han dit, són molt i molt més cars –molt gènere a nivell de preus europeus-.
Ens ha sobtat la quantitat d’espanyols que hi havia a Calafate. Acostumats a trobar-nos a qualsevol estranger menys a espanyols, aquí és completament a l’inrevés, tens la sensació d’estar en una mini Espanya.
Hem anat a dinar en un restaurant típic argentí i, òbviament, hem demanat carn, estava bona, però de moment encara no hem tirat cohets. De postre el famós “dulce de leche” en crep, que a Xile també hi és però allà l’anomenen manjar.
Dissabte,10 de novembre de 2007. Altre cop drets des de ben aviat per anar a veure el famós Perito Moreno. Des de Calafate és una hora de trajecte en bus.
H
em fet el recorregut per la carre
tera antiga. Hem pogut gaudir de; l’estepa patagònica (amb els seus colors vermells, terrossos, grocs i marrons) acompanyats de llacs d’uns blaus turqueses que no tenen res a envejar al mar del Carib, de les seves àligues i falcons, que per cert n’hem vist quatre que s’estaven menjant una llebre, vam tenir l’ocasió d’observar des de lluny un niu de falcons amb el seu petit (tot i que no hem pogut apropar
-nos molt ja que si molestàvem els pares, sembla a ser, a
bandonen el seu pollet). Hem conegut al “gringo” (sobrenom que utilitzen per anomenar americà) un guanaco orfe de 10 mesos, molt simpàtic i golafre, que una parella va trobar enmig de la carretera i el va criar. I també, ovelles, cabrits, vaques, cavalls i “pájaros carpinteros”!! què macos que són!!
30 km abans d’arribar al glaciar ja l’hem pogut veure i quan falten 6 km hi ha una corva que l’anomenen, la curva de los suspiros, on hem pogut gaudir d’una panoràmica realment nítida del Perito. Semblava que estiguessis al costat i encara quedava un bon tros!
Quan hem arribat al parc (entrada 7€) ens han portat fins les pasarel·les. Lloc on pots admirar la inmensitat del glaciar i presenciar els despreniments de gel. Els despreniments són al·lucinants tant a nivell visual com auditiu, ja que fa moltíssima impressió veure i sentir cóm cau al llac un enorme tros de glaç. Durant 1 horeta i mitja hem estat embadalits mirant-lo i esperant en tot moment que caiguessin més trossos del glaciar. És fascinant!
Hem
passejat per la vora del llac per 
poder veure’l de més a prop, fins el petit port on un ferry ens ha apropat fins a uns 300 metres del Perito per poder fer-nos una idea de la seva magnitud. Impossible!
El Perito Moreno en dimensions té 257 km quadrats, 3 km de llarg, 190 metres d’alçada; 40-60 metres dels quals són visibles i la resta es troba dintre del llac. El glaciar està situat davant del canal de los témpanos. Aquest està estable des del 1917, s’han fet estudis i no ha retrocedit en tots aquesta anys. Allò que perd a l’estiu ho recupera a l’hivern. S’aproxima t
ant a la terra que hi ha una zona on
ha creat una presa natural, on cada any es trencava entre març i abril, però des del 2006 que resta intacte. La característica que el fa tan popular és la seva accessibilitat per terra, ja que en dimensions és el número 13, hi ha glaciars més grossos que aquest: Upsala, Agassi, etc.
També els glaciars de la zona patagònica són fascinants per la situació geogràfica on es troben, ja que normalment la majoria s’ubiquen en els extrems dels pols de la terra i aquests estan més a prop de l’equador.
S’ha de dir que l’excursió tot i ser agobiant per la quantitat de turistes que hi havia, semblàvem “borregos”, ha valgut la pena!
Només arribar la diferència s’ha fet notòria, primer de tot, aquest poble està construït pel turisme i només pel turisme. És clar, gira al voltant del glaciar Perito Moreno. La construcció del poble és bonica. L’avinguda principal està farcida de botigues de muntanya i souvenirs, restaurants, bars, xocolateries i altres al servei del turista. Els preus en comparació a la resta d’Argentina, pel que ens han dit, són molt i molt més cars –molt gènere a nivell de preus europeus-.
Ens ha sobtat la quantitat d’espanyols que hi havia a Calafate. Acostumats a trobar-nos a qualsevol estranger menys a espanyols, aquí és completament a l’inrevés, tens la sensació d’estar en una mini Espanya.
Hem anat a dinar en un restaurant típic argentí i, òbviament, hem demanat carn, estava bona, però de moment encara no hem tirat cohets. De postre el famós “dulce de leche” en crep, que a Xile també hi és però allà l’anomenen manjar.
Dissabte,10 de novembre de 2007. Altre cop drets des de ben aviat per anar a veure el famós Perito Moreno. Des de Calafate és una hora de trajecte en bus.
H
em fet el recorregut per la carre
tera antiga. Hem pogut gaudir de; l’estepa patagònica (amb els seus colors vermells, terrossos, grocs i marrons) acompanyats de llacs d’uns blaus turqueses que no tenen res a envejar al mar del Carib, de les seves àligues i falcons, que per cert n’hem vist quatre que s’estaven menjant una llebre, vam tenir l’ocasió d’observar des de lluny un niu de falcons amb el seu petit (tot i que no hem pogut apropar
-nos molt ja que si molestàvem els pares, sembla a ser, a
bandonen el seu pollet). Hem conegut al “gringo” (sobrenom que utilitzen per anomenar americà) un guanaco orfe de 10 mesos, molt simpàtic i golafre, que una parella va trobar enmig de la carretera i el va criar. I també, ovelles, cabrits, vaques, cavalls i “pájaros carpinteros”!! què macos que són!!30 km abans d’arribar al glaciar ja l’hem pogut veure i quan falten 6 km hi ha una corva que l’anomenen, la curva de los suspiros, on hem pogut gaudir d’una panoràmica realment nítida del Perito. Semblava que estiguessis al costat i encara quedava un bon tros!
Quan hem arribat al parc (entrada 7€) ens han portat fins les pasarel·les. Lloc on pots admirar la inmensitat del glaciar i presenciar els despreniments de gel. Els despreniments són al·lucinants tant a nivell visual com auditiu, ja que fa moltíssima impressió veure i sentir cóm cau al llac un enorme tros de glaç. Durant 1 horeta i mitja hem estat embadalits mirant-lo i esperant en tot moment que caiguessin més trossos del glaciar. És fascinant!Hem
passejat per la vora del llac per 
poder veure’l de més a prop, fins el petit port on un ferry ens ha apropat fins a uns 300 metres del Perito per poder fer-nos una idea de la seva magnitud. Impossible!El Perito Moreno en dimensions té 257 km quadrats, 3 km de llarg, 190 metres d’alçada; 40-60 metres dels quals són visibles i la resta es troba dintre del llac. El glaciar està situat davant del canal de los témpanos. Aquest està estable des del 1917, s’han fet estudis i no ha retrocedit en tots aquesta anys. Allò que perd a l’estiu ho recupera a l’hivern. S’aproxima t
ant a la terra que hi ha una zona on
ha creat una presa natural, on cada any es trencava entre març i abril, però des del 2006 que resta intacte. La característica que el fa tan popular és la seva accessibilitat per terra, ja que en dimensions és el número 13, hi ha glaciars més grossos que aquest: Upsala, Agassi, etc.També els glaciars de la zona patagònica són fascinants per la situació geogràfica on es troben, ja que normalment la majoria s’ubiquen en els extrems dels pols de la terra i aquests estan més a prop de l’equador.
S’ha de dir que l’excursió tot i ser agobiant per la quantitat de turistes que hi havia, semblàvem “borregos”, ha valgut la pena!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada