DE CAMÍ A THE CATLINS PER LA SOUTHERN SCENIC ROUTE

Divendres, 15 de febrer de 2008. Hem iniciat el nostre camí cap a Southland, la regió més austral de Nova Zelanda, per la Southern Scenic Route. És la carretera que porta pels llocs més interessants (o més pintorescs) del sud de Nova Zelanda. Hem arribat fins Clifden on hem passat la nit.

Dissabte, 16 de febrer de 2008. Hem continuat el nostre camí per la Southern Scenic Route, i gaudint dels paratges que aquesta ofereix. Platges llargues, arbres inclinadíssims per l’acció del vent, el Waipapa point, el Slope point (punt situat més al Sud de l’illa), la Porpose Bay i la Curio Bay on hi ha arbres petrificats i on pots veure els pingüins més extranys, els d’ulls grocs.

Diumenge, 17 de febrer de 2008. apurant els darrers quilòmetres de la Souther Scenic Route, hem parat al Nugget Point, punt on es poden veure pingüins, foques, lleons marins, etc.
La ruta finalitza a Dunedin, ciutat amb molt d’encant i història, d’arquitectura escocesa. Està situada a l’inici de l’Otago Península, on hi ha el Larnach Castle, únic castell de tota New Zealand, que si el comparem amb el patrimoni europeu serià una casa senyorial.

Dimecres, 13 de febrer de 2008. A primera hora del matí hem partit amb un tour per explorar les Doubtful Sounds, podríem dir que són les “rivals” de les Milford Sounds. Hem iniciat el tour amb una travessia per l’immens llac Manapouri, després d’uns 20 quilòmetres amb bus fins arribar a les Doubtful Sounds hem tornat a pujar a una embarcació i tres hores més de navegació pels fiords, la llàstima ha estat el temps, cada cop més tapat fins que ha començat a ploure. Hem arribat fins al punt on el “canal” escarpat pel glaciar es fusiona amb el Tasman Sea.
Mentre tornàvem hem tingut la agradable visita dels dofins botelnose, que simpàtics, alguns d’ells ens han acompanyat una estona i han jugat amb el vaixell.
Hem passat la resta del dia de relax.

Dijous, 14 de febrer de 2008. Un altre dia de calma, que hem aprofitat per recarregar piles i descansar un xic.

MILFORD SOUND

Diumenge, 10 de febrer de 2008. Hem iniciat el nostre trajecte de 120 quilòmetres cap a Milford, amb no gaire bon temps. Hem fet vàries parades pel camí per veure diferents punts

d’interès: the lake Mistletoe, the Mirror lakes, etc.

A la tarda hem anat a fer un trekking fins el Marian lake,

unes 3 hores aprox., tot i la pluja ha estat una bonica caminada dintre la selva subtropical. Llàstima que la recompensa no ha estat tan espectacular com en un dia assoleiat, però igualment ha estat magnífic arribar-hi i sentir la pau de l’indret. Al vespre, hem tornat un xic enrera per poder dormir en un lloc habilitat, al Lake Gunn, ja que en tot el Fiorland National Park no és possible poder acampar lliurement. Aquest es troba dintre de la World Heritage Area o en maori Te Wahipounamu.
De tota New Zealand és el primer cop que trobem tanta gent en un mateix lloc!
Dilluns, 11 de febrer de 2008. Aquest matí ens hem adreçat cap a les Humboldt Falls. És una curta passejada per una forta pendent, una mitja hora, per veure aquest salt d’aigua.
Al migdia hem partit cap a Milford bastant tristos pel temps... ja que no hem estat capaços de veure tot el paisatge que ens ha envoltat, donat que el cel estava completament encapotat i els núvols baixos ens privaven de tota visibilitat.
La sorpresa ha estat quan hem arribat a Milford s’han començat a apreciar clarianes i un xic de sol.
A les dues de la tarda hem contractat una excursió en kayak per les Milford Sounds. Ens han portat amb llanxa fins un tranquil punt on hem iniciat el trajecte de retorn amb els kayaks. Ha estat una bonica experiència poder gaudir de les Milford Sounds des de la nostra posició al mar, fins i tot, hem estat sota un salt d’aigua sentint la seva força sobre nostre. Han estat cinc hores de rem amb molt bon temps, fantàstiques vistes dels fiords i la simpàtica companyia de les foques.
De tornada al lloc habilitat per dormir hem tingut ocasió de veure el paisatge ja que fins el moment, a causa del temps, no havíem tingut l’oportunitat.

Dimarts, 12 de febrer de 2008. Aquest assoleiat matí l’hem aprofitat per fer una aconsellada caminada, la Key Summit Track. La durada aproximada d’aquesta és d’unes 3 hores. La dura pujada es veu recompensada per les extraordinàries vistes des del cim, 360 graus de muntanyes. Hi ha un recorregut guiat que explica totes les formacions geològiques de la zona i les seves peculiaritats, és molt recomanable!
A mitja tarda hem marxat cap a Manapouri, un petit poble a uns 20 quilòmetres de Te Anau, amb un llac immens, el segon més profund de tota New Zealand. Hem esperat la posta de sol a la Freasers Beach, no ha estat tan espectacular com estem acostumats però la tarda de relax i les vistes han estat perfectes.

TE ANAU

Dissabte, 9 de febrer de 2008. Avui hem marxat cap a Te Anau, última població abans d’iniciar el camí cap a les Milford Sound. La ruta, com sempre, ha estat una combinació entre llacs, rius, muntanyes i boscos... que més demanar!
A Te Anau hem realitzat una petita caminada pel llac que duu el mateix nom, amb un xic de pluja. L’anècdota ha estat un gos que feia salts a l’aigua amb molt d’estil.
A la nit hem aprofitat per anar al cinema a veure una filmació dels fiords i dels paisatges del Milford Sound des de l’aire, per poder-nos fer una idea de la seva magnificència i majestuositat.