THE WEST COAST II (JACKSON BAY) I CAMÍ A WANAKA

Dimarts, 5 de febrer de 2008. Hem marxat fins Jackson Bay, una altra bahia on hi ha platges amb pingüins i foques. La primera caminada ha estat la Wharekai Te Kau Walk, uns 30 minuts fins la primera platja, però no hem tingut sort. Després hem iniciat una caminada de quatre hores, la Smooth water Bay Track, però quines quatre hores! Una super pujada ens ha donat la benvinguda, després un camí més o menys accessible amb alguns rius i rierols que havies de saltar (no hi havia pont) i després gairebé dues hores per una selva molt i molt frondosa, poc senyalitzada i enfangada fins els turmells. Tot per arribar a la platja on tampoc hem vist pingüins! A la tornada hem decidit fer drecera. Hem pujat pel curs del riu, mullant-nos, però més ràpid!

Després hem baixat fins a la petita i acollidora població de Wanaka situada al costat de l’immens llac que té el mateix nom. El camí fins arribar-hi ha estat preciós, els Southern Alps, els llacs Wanaka i Hawea i la magnífica posta de sol.

THE WEST COAST I (DE FRANZ JOSEF A HAAST)

Dissabte, 2 de febrer de 2008. Continuem amb la tònica del dia anterior, el cel està molt encapotat i per tant no podem apreciar les increïbles vistes del glaciar amb el Mt. Cook de fons (el pic més alt de Nova Zelanda). Restem un dia més al lloc esperant que el temps ens doni una alegria i poder sobrevolar amb helicòpter aquesta zona dels Southern Alps.

Diumenge, 3 de febrer de 2008. Sembla que el temps no ens deixarà gaudir de la totalitat de les vistes panoràmiques. Cansats i decebuts decidim marxar a Fox Glaciar, vila propera on també hi ha un glaciar, amb el mateix nom que el poble. Es coneix amb aquest mot perquè el primer ministre Sir William Fox, a l’any 1872, va visitar-lo i va creure oportú nomenar-lo amb el seu cognom. En arribar hem vist que el temps està més o menys igual i que haurem d’esperar a l’endemà amb els dits creuats.

Dilluns, 4 de febrer de 2008. Ens hem llevat al costat del llac Matheson, des d’on podriem tenir unes increïbles vistes i reflexes a l’aigua del llac dels Mt. Cook i Tasman (pics dels Southern Alps) però per quart dia consecutiu el cel està molt encapotat. Per tant, hem fet la caminada d’una hora al voltant del llac sense l’esperada recompensa.
Tot seguit hem anat al glaciar Fox i mentre el visitàvem una petita clariana s’ha obert pas entre l’entramat de núvols i ens ha ensenyat la punxa del Mt. Cook. Il·lusionats i esperitats hem anat a la vila de Fox per reservar ràpidament un vol amb helicòpter per la zona i just en el moment que havíem de pujar al bus ens comuniquen que s’ha de cancel·lar el vol perquè el cel s’ha encapotat de nou! Tristos, hem marxat d’aquest microclima que es viu en aquesta zona recercant el SOL! Hem baixat per la costa i ens hem aturat a la Monro beach, és una platja que en temporada de cria hi ha pingüins, que és de juny a desembre, per tant no pensàvem tenir la sort que hem tingut veient un pingüí de Fiordland (de la cresta groga), tan graciós i tan tímid... hem estat esperant una bona estona per si teníem sort de veure un altre però no ha estat així.
Després hem continuat baixant fins a Haast on hem passat la nit.

MOLTES FELICITATS

Diumenge, 10 de febrer de 2008. En aquest dia tan especial et volem fer saber que tot i estar a l'altra punta de MON et pensem. MOLTISSIMISSIMES FELICITATS mama!!!