KALIMANTAN -TANJUNG PUTING NP -

Dimarts 11 al dijous 13 de març de 2008. Després d’aquests dies a l’illa de Sulawesi hem volgut conèixer una altra ínsula important per la seva fauna i en concret pels orangutans. L’únic lloc en el món on es poden trobar aquests animals és en el país d’Indonèsia i filant prim tan sols a les illes de Sumatra i Borneo.
Per proximitat hem triat anar a Borneo, on a la zona sud hi ha el parc natural de rehabilitació i reserva del orangutans, el Tanjung Puting National Park. Hi hem estat dos dies, vivint en una barca, on hem aprofitat per observar a més d’aquests primats excepcionals altra tipus de fauna característica del lloc.
Borneo té un paisatge exhuberant, molt selvàtic. Aquí s’hi ha d’anar amb compte perquè la malària està molt present i tota precaució és poca, sobretot a la nit.
Ens hem sorprès de tenir l’oportunitat de veure micos “nassuts”, que aquí els diuen holandesos perquè ens han comentat els indonesis que s’hi assemblen molt, per lletjos! Comentar que els holandesos varen colonitzar el país durant uns dos segles i els autòctons no han estat gaire contents amb ells, amb aquest comentari mostren l’estima que hi senten.
La pena és que al final només hem vist una cria de cocodril, tot i que en aquest riu n’hi ha molts, no s’han deixat veure a causa de la manca de sol i aquests rèptils només surten a fora per escalfar-se. Així que, tot i que faci una xafogor horrorosa no és aconsellable banyar-se en el riu, l’últim estranger que ho va fer fa 3 anys va rebre una forta mossegada a l’estómac que va acabar amb la seva vida.
Les dues nits que hem passat dormint a la barca ens han ofert l’oportunitat d’adonar-nos que la selva durant la nit té moltíssima activitat i quan pensàvem que esdevindria el silenci es torna un concert sense fi de mil i una veu d’animals diferents.
Al parc nacional hem pogut observar des d’aprop aquests fascinants animals, els orangutans. Aquests viuen 45 anys aproximadament. Les mames tenen unes 5 cries durant la seva vida. Si es femella la cria durant 6 anys, si és mascle durant uns 8 anys (aquest ha de marxar del grup) i la gestació dura 22 dies. Els grups es conforma de manera polígama, un mascle i moltes femelles. Els mascles als 16 anys els creix als costats de la cara un tipus de crestes que representen la seva adultesa. S’ha d’anar en compte amb aquests mamífers perquè són molt agressius i moltes vegades no saps com poden reaccionar. Sobretot, saber que mai podem estar enmig de dos mascles, ni dur cap tipus de bossa o penjolls i mentre estan menjant o copulant no se’ls pot molestar, a menys que vulguis tenir problemes amb ells.

SULAWESI -TANA TORAJA-

Divendres, 07 a dilluns 10 de març de 2008. Hem iniciat el nostre tour per conèixer la zona i l’antiga cultura de Tana Toraja a l’illa de Sulawesi.
A Tana Toraja la gent antigament era animista, i creia que les seves ànimes es transportaven a l’altre món continuant la vida que deixaven, amb la mateixa gent i béns materials. Tot i que, ara la gran majoria són cristians, encara continuen amb la gran major part de les seves costums i tradicions.
Per ells tot té significat al voltant de la mort. Quan mor una persona de la família, estalvien diners fins que poden fer una gran festa en honor al difunt, fins i tot, han passat tants anys que aprofiten i en fan per més familiars que han anat morint.
El mort fins que fan la cerimònia en el seu honor el mantenen a la casa amb formol i dormen amb ell, li porten menjar, etc. Creuen que està malalt i fins que no facin aquesta celebració no estarà preparat per anar a l’altre món.
La festa consisteix en una gran reunió composada de familiars, amics i gent del poble que es reuneixen durant uns dies, quant més dies més poder adquisitiu, i es sacrifiquen una gran quantitat d’animals. Això sí, l’animal més important per ells és el búfal, així que quants més búfals matin més gran serà el festí. En un mateix dia es poden arribar a matar més de 100 búfals i centenars i centenars de porcs, vaques, gallines, entre d’altres. El motiu perquè hagin de matar els búfals és el sacrifici que han de fer perquè el mort pugui passar a millor vida. Abans els sacrificis es feien amb nens però quan els holandesos varen colonitzar Indonèsia per llei els varen prohibir, d’això fa uns 150 anys.
A les entrades de les cases col·loquen les banyes dels búfals, per demostrar el seu status social. Per tant, aquí també la gent s’hipoteca per sempre amb aquesta creença, s’obliguen a estalviar durant tota la vida per pagar allò que han d’oferir a la festa dels seus familiars i així faran els altres quan mori ell.
Moltes de les cases dels pobles continuen tenint la seva forma originària, de vaixell. Són fetes de fusta, pintades dels 4 colors bàsics per ells (negre, vermell, blanc i groc), els sostres tenen forma de vaixell ja que antigament quan varen arribar a Sulawesi ho van fer navegant, pujant pel curs del riu i sembla a ser que es van emportar els vaixells terra endins aprofitant-los per fer les cases.
Ens ha sobtat molt veure “l’arbre dels nens”. És un arbre, que ells consideraven sagrat, on enterraven fent un forat a l’escorça els nens de menys de 2 mesos. Havia de ser el tercer fill mort de la mateixa mare, amb la creient que el següent sortiria fort com un roure. D’aquesta manera, també pensaven que quan es desintegrés es convertiria en sabia i perduraria sempre viu.
Els adults eren enterrats a la roca i davant del nínxol se’ls representava en fusta en tamany petit, els anomenen tau taus. Periòdicament canviaven el mort de posició i li feien ofrenes, finalment trituraven els óssos quan ja no quedava res més d’ell.
La seva font d’economia és l’agricultura, sobretot el cultiu d’arròs i allò que recol·lecten dels arbres (papaia, plàtan, coco, etc.).
Una de les coses que ens han sobtat també és que ens han comentat que al nord de l’illa mengen gos, no se’n veuen quasi!